Decidir la teva vida

Llegeixo que la novel.la La llista dels meus desitjos és el nou fenomen editorial a França. Mig milió d'exemplars venuts, a punt de publicar-se a una trentena de països i ja se n'ha posat en marxa l'adaptació cinematogràfica. La casualitat ha volgut que conegui aquestes dades just quan m'acabo de llegir el llibre. El festiu entre setmana l i les seves cent quaranta pàgines han permès que me l'hagi empassat d'una tirada. El seu autor, Grégoire Delacourt, és publicista i reconeix sense embuts que ha escrit amb deformació professional, és a dir: cal anar directe al gra i fer arribar un missatge senzill i, si pot ser, positiu. En aquest cas el missatge no pot ser més tòpic: els diners no fan la felicitat. La història, com una faula o com una paràbola, acaba amb la conclusió moral de tornar als valors més sòlids, o sigui, l'amor sincer, la fidelitat, la confiança. La novel·la és només això. I què fa, doncs, que et sedueixi i que t'encomani una sensació molt semblant al benestar quan l'has acabada? Crec que l'encert és el dibuix dels personatges, aquesta gent senzilla, aquestes vides simples, aquest entorn tan reconeixedor. Una dona que podria semblar curta i pusil·lànime, una ànima de càntir, però que té clares algunes coses fonamentals. Un home curt de gambals i egoista, un autèntic dropo, que es deixa portar per l'impuls més bàsic. Una merceria de barri. Les amigues perruqueres que confien cegament que algun dia els tocarà l'euromilió i la seva vida canviarà radicalment. Són els veïns de replà, els que trobem al super, els parents del poble. Potser podríem ser nosaltres ( Ep, no, nosaltres, no!). Però els reconeixem, sabem que estan passant un mal moment, la cosa està molt complicada, els compadim per aquesta petita vida resignada i, tanmateix, entenem que no vulguin perdre-la. És mèrit de l'autor, que els retrata amb delicadesa i afecte i, sobretot, els dóna una oportunitat. La protagonista tenia un desig, de joveneta, que era decidir la seva vida. Quan la coneixem hi ha renunciat del tot. Gegóire Delacourt li dóna una oportunitat: “Només als llibres es pot canviar de vida. Es pot esborrar tot amb una paraula. Fer desaparèixer el pes de les coses. Esborrar les lletjors i al final d'una frase trobar-se de cop i volta al final del món.”