Paraules a la sorra

Interrogat a La Vanguardia sobre quin personatge de la història li hauria agradat conèixer, el cantant Raimon ha contestat: “Jesucrist i Sòcrates, exponents de la cultura oral; ni l'un ni l'altre no van escriure. I una vegada que Jesús va escriure una cosa a la sorra, ho va esborrar de seguida!”

L'episodi bíblic és prou conegut. Quan els fariseus li presenten una dona adúltera que segons la llei ha de ser lapidada, Jesús es posa a gratar la terra amb la punta del dit. Què devia escriure? Raimon contesta: “No ho sé. Sempre m'ho he preguntat.”

Tots els biògrafs de Jesús s'han fet aquesta pregunta sense poder-la respondre. L'explicació més versemblant és la que sosté que no va escriure res, sinó simples gargots incomprensibles per deixar passar el temps. Tanmateix, hi ha la sospita que aquella actitud no va ser innòcua. Mauriac, a la Vie de Jésus, creu que aquells signes no significaven res, però que els acusadors, en veure'ls, “se sentien envaïts en la seva consciència”. Papini, a la Storia di Cristo, diu que va escriure a la sorra “perquè el vent s'emportés les paraules que els homes no haurien pogut llegir sense por”. Creu, doncs, com molts altres exegetes, que els mots dibuixats eren els noms dels acusadors o bé, com diu Antonio Buero Vallejo, “la breve historia de sus corazones manchados”. El famós dramaturg és qui va portar més enllà aquesta hipòtesi en la seva primera obra, Las palabras en la arena, estrenada l'any 1949. En aquella peça dramàtica, cada un dels aspirants a lapidadors llegeix a la sorra el seu propi pecat –ateu, hipòcrita, luxuriós, corruptor de nenes, lladre dels pobres– i el protagonista hi llegeix el crim que encara no ha comès: la condició d'assassí que es consuma moments després quan mata l'esposa infidel mentre Jesús perdona la dona adúltera. Sobre aquesta terrible contradicció cau el teló.

Aquest és un dels enigmes irresolubles de la història i per això ha suscitat tanta literatura i ha provocat tan diverses interpretacions. La d'Unamuno, per exemple: d'aquest gest d'ajupir-se per escriure a terra uns mots efímers en deduïa la humilitat i la fragilitat de l'ofici d'escriptor.