El frenesí dels ‘caballitus'

Fa dos anys, quan vaig deixar aquesta empresa per acceptar una altra ocupació, vaig comentar a la direcció del diari que després de 25 anys em semblava que necessitava un canvi laboral o, si res més no, un parèntesi. Tenia una certa fatiga d'escriure diàriament sobre temes que es repeteixen cíclicament. I entre els exemples els vaig posar les Fires de la Santa Creu. Més de vint anys passejant pels actes per acabar escrivint, si fa no fa, el mateix. I ara em truquen en Nisso i en Xevi i em demanen una crònica de fires! Ep!!! I jo encantat de fer-la!! És el primer any, des de en fa molts, que no he hagut de viure-les des d'un punt de vista professional i només ho he fet des de la vessant paternal que fa que agafin una altra dimensió: la d'anar a darrere els gegants i capgrossos; la d'asseure't a terra per veure com uns joves pintats interpreten historietes amb veus estranyes però que captiven la mainada; i, sobretot, pujar al tren de la bruixa perquè et fotin un clatellot amb l'escombra, deixant-me la sensació que el bruixot s'hi ha fet més quan me l'ha fotut a mi. El pacte amb la dona és que jo pujo al tren de la bruixa i ella al toro que es mou i que et pinten d'indi. Em sembla que, tot i el clatellot de la bruixa, hi surto guanyant. Estar al mig dels caballitus, com es deia abans, em fa recordar l'expressió de la meva àvia per definir el caos: “un aregat de boits”. Nens i nenes corrent amunt i avall, música estrident que s'empelta una amb l'altra, aglomeracions i dosis d'argumentació amb el teu fill, que a més no et sent pel volum de la música, per fer-li entendre que no pot pujar a tot arreu. I tot això mentre vas fotent mà a la cartera i aprimant-la a raó de tres o quatre euros per atracció. I demà rua de disfresses amb centenars d'escolars i el nen vestit de serp. Entremig d'aquest panorama, i com a exercici de descompressió, un tomb per la Fira del Llibre Vell i d'Ocasió. Diuen a Mali que quan es mor una persona gran és com si es cremés una biblioteca. Allà la memòria substitueix l'escassedat de llibres i l'explicació oral compensa el fet que molts no saben llegir. Aquí no donem valor al paper imprès i cada cop s'escolta menys els que ja acumulen dècades de vida. Per això, als que encara ens resistim a una cosa i a l'altra ens captiva fer una volta per aquesta fira. Un espai de tranquil·litat abans de tornar als caballitus.