Botiguers a/de Figueres

Des de fa temps sé que la feina de botiguer, a Figueres, no és pas un camí de flors i violes. Més aviat no. Quan vaig tenir el goig i el gust de treballar en relació amb el comerç de la ciutat i els seus homes i dones, vaig conèixer històries de tota mena, la gran majoria de les quals tenien com a eix i motiu principal la constància, el sacrifici, el sofriment, l'abnegació i altres virtuts no pas per menys teologals menys meritòries.

Aquest any, en un dinar de llarga i cordial sobretaula amb amics el divendres de Fires, el dia de la Santa Creu, en vaig saber força més. Eren amics botiguers d'aquests que en diem de tota la vida, amb el que això comporta: res de franquícies, res d'experiments temporals, sinó tot tradició, tot ofici, tot dedicació. No voldria pas ara donar cap forma de lliçó d'economia comercial, però sí que vull dir –i repetir, és clar– que, més enllà de tots els problemes derivats directament d'aquesta horrible crisi que tenim instal·lada al bell mig nostre, els soferts botiguers han de lluitar sovint, massa sovint, amb problemes legals impensats i aproximadament increïbles. A la sobretaula n'hi va haver mostres i exemples. I es tractava de problemes no pas llunyans ni provinents de despatxos desconeguts, sinó de ben a prop: del municipi mateix i, ben sovint, embolcallats d'aquella situació que hem convingut a dir-ne kafkiana o una cosa molt semblant, perquè n'hi havia alguns que, un cop enganxada la víctima –deixin-m'ho dir així– dins el remolí burocràtic, es produïen situacions contradictòries i absurdes que semblaven destinades a fer desdir la víctima –i tornin-m'ho a deixar dir així– d'allò que demanava, pretenia o sol·licitava.

Ja veig que tot queda una mica massa embullat, i la referència a Kafka no ha passat de pura referència literària. Voldria concretar, però estirar fils massa directes d'una sobretaula festiva entre amics em sembla que no ho he de fer. Tot i que l'alcohol ben sovint sembla inventiu i, en algunes ocasions, fins i tot espiritual. Una cosa sí que puc dir, però: sàpiguen ben clarament i segura que les Justes del Rei Jaume que s'han fet a la Rambla aquestes Fires no han pas agradat tothom. Ni de bon tros. Ningú no treu cap mèrit als actors, cavallers i lluitadors, que el tenen tot. La queixa o el rebuig van per altres camins. Quan ens vam alçar de taula, el capvespre ja havia mort contra els vidres.