Fer avançar l'ofici

Maig cau sobre el nostre país i moltes ciutats i pobles programen espectacles on la poesia és la protagonista. Tot i ser un dels responsables d'haver perpetrat algunes d'aquestes iniciatives, em continuen sorprenent els addictes, que seuen en silenci i escolten durant més d'una hora, intentant entendre o percebre el que la veu del poeta invoca. Com seguir d'una manera adequada el ritme, el contingut i la forma d'un grapat de versos units per la cadència d'un accent, d'una estructura musical?

Des de petit, quan la meva àvia m'alliçonava, sempre he volgut ser poeta. He escrit uns quants llibres, però encara no tinc la certesa de ser-ho, malgrat que quan em pregunten què sóc, sempre responc sense ambigüitats. Aquest dies Barcelona es veu inundada per una marea de poetes. No em separo del volum de la poesia de Brodsky, que Judit Díaz Barneda ha preparat amb cura i sentit de la llengua per a Edicions de 1984. Considerat un paràsit, Brodsky va ser expulsat de la Unió Soviètica el 1972. Aterraria finalment a Amèrica i obtindria el Nobel el 1987. Brodsky condensa infinitat de tradicions literàries, generacionals i d'èpoques remotes. N'és un compendi. Considerat per molts altres poetes l'arbre més alt del jardí, un altre Nobel, Dereck Walcott, va escriure que la seva força és alarmant perquè conté la història de l'ofici i perquè venera obertament l'herència. Per fer avançar l'ofici, Walcott diu que Brodsky feia servir intel·ligència, argument, consciència de la ciència contemporània, i no tant la percepció del passat com la certesa que el passat està sempre sintàcticament analitzat en el temps present. Una gran síntesi.