Calor

Cada any per aquestes dates em passa el mateix. Ja sé que tothom, els diaris els primers, venem la canícula com un mai vist i tots plegats ens traiem del magí calors insuportables i sensacions extremes de xafogor que la nostra memòria de peix ens impedeix emmagatzemar d'un any per l'altre. Jo conec un mètode infal·lible per no oblidar que la calda que passo aquests dies és, fet i fotut, com la de tants anys en les mateixes dates: insuportable. Ho sé perquè en el pic de cada estiu tinc una reunió familiar per decidir que ja n'hi ha prou d'aquest color i que s'ha acabat no dormir a les nits i no poder-se estar a casa durant el dia sense visitar uns quants cops la dutxa i acabar les existències d'aigua mineral. «Per què no posem aire condicionat?», ens preguntem un bon dia, atrapats entre l'emergència del moment i els prejudicis ecologistes. Total, que van passant els dies discutint que si tomba, que si gira, fins que entre naps i cols passa la canícula i l'aire condicionat encara no està ni pressupostat i tal dia farà un any perquè al final dius, total, tres setmanes de calor no són pas tant. El problema és que ara mateix estic al principi del debat i amb aquestes previsions de superar els quaranta graus ara sí que em penso que estic ben decidit. D'aquest any no passa. Com cada any.