El pes de les majories

“Fer prevaler la ciència per damunt de la democràcia és un camí molt perillós.” Disculpin: no ho diu l'articulista, pobre, que per això posa cometes a la frase. No, ho va dir l'any 2004 el senyor Esteban González Pons, a qui el lector recordarà perfectament: dirigent del Partit Popular, conseller de la Generalitat valenciana i doctor en dret constitucional. González Pons ho deia per defensar que els criteris científics que avalen la unitat de la llengua catalana no s'imposessin a la voluntat popular valenciana que nega aquesta unitat. És a dir: l'autoritat i la raó intel·lectual no dimanen del coneixement sinó de la voluntat del poble, que per això som demòcrates. Recordem ara aquest cas per fer evident que el joc de la confusió, del deteriorament i el falsejament de conceptes i de l'embolica que fa fort que va minvant dia a dia la qualitat de la democràcia que vivim no ve d'avui i ja fa anys que dura. Aquests dies hem rigut molt amb la nova denominació de la Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental. Hem rigut molt perquè ens resulta ridícula la idea –aquesta idea expressada el 2004 per González Pons– que l'error o la mentida d'una majoria es pugui imposar a una realitat innegable, però el fet és exactament aquest: la fal·làcia s'imposa i es reivindica la suposada puresa democràtica de la impostura com la virtut que la fa irrefutable.

En aquesta cerimònia de la confusió i de la mistificació que ja fa massa que dura, hi apareix també sovint el concepte de legalitat. Ja es defensa impunement que la ciència no es pot imposar a la democràcia, però compte, perquè en l'estranya jerarquia que s'està construint la democràcia no pot imposar-se a la llei. La democràcia es juga amb el reglament a la mà, ens recorden cada dia. Per això el Tribunal Constitucional pot invalidar la declaració majoritària d'un Parlament encara que es tracti d'una declaració estrictament política, d'una mera declaració de voluntat. Si Catalunya, majoritàriament, a través dels seus representants polítics, es declara subjecte de dret polític, no n'hi ha prou amb la voluntat popular perquè el fòrum on s'expressa no és competent. S'ha de complir la llei i Catalunya no pot sentir-se subjecte de dret polític perquè ho nega la Constitució. També fa riure, això. ¿Com es prohibeix una emoció? ¿Com es fa il·legal un sentiment o un desig?¿Com es declara democràticament que la Terra és plana? És impossible, però ja està passant, o volen que passi, i que ho trobem normal.