L'èxit del cop d'estat

Més enllà que esperar que el cel s'aclareixi, com si aquesta crisi fos una simple tempesta, no hi ha al conjunt de l'Estat espanyol cap més projecte polític i social de present i de futur que l'espanyolíssim “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”. Però no vull entrar en el conflicte amb Catalunya, que està en primer pla, sinó en una qüestió més profunda, que ningú (o quasi ningú) a Espanya vol afrontar: com aconseguir, amb Catalunya o sense, que Espanya sigui un país que funcioni. Perquè el problema no és només la crisi econòmica, que, efectivament, d'alguna manera passarà, sinó què vol ser Espanya quan sigui gran, o abans pel seu bé.

Primer s'hauria de reconèixer, és clar, que l'Estat autonòmic és un fracàs. Ja n'hi ha que ho fan, com ara Aznar fa un parell d'anys, però quan ho va dir tothom li va saltar a la jugular. Els seus, perquè van veure perillar molts càrrecs per repartir, i altres, com ara els catalans, perquè ho vam interpretar com una recentralització del poder i, per tant, la laminació de les competències. Totes dues coses són certes. Però també (i per això jo li vaig donar en aquest espai la raó a Aznar, una mica per provocar) era (és?) un projecte de futur. Pel bé d'Espanya, ja m'agradaria que tirés endavant. I estic convençut que l'altra cosa que hi ajudaria seria la independència de Catalunya, però d'això em penso que no els convenceré (als espanyols, vull dir). No els convenceria encara que els ho digués a l'inrevés: l'únic projecte de fons que ha triomfat a Espanya des de la mort de Franco ha estat el cop d'estat de 1981, ja que va ser la causa de la creació de l'Estat autonòmic amb la base de café para todos, i això és el fracàs que és ara com ara l'Estat espanyol. El 27% d'atur ho diu tot. El sistema autonòmic hauria tingut un sentit si cada “comunitat” ho hagués aprofitat per, en sana competència amb les altres, crear i desenvolupar una economia productiva que hauria beneficiat el conjunt. A part, és clar, d'un respecte a les diguem-ne “particularitats”. Però no. L'única economia productiva ha estat crear funcionaris i eternitzar subsidis, mentre Catalunya i un parell més fabriquen i produeixen. Caldria molta talla política per prendre decisions valentes però necessàries. No passarà, és clar. Vaja, que, si no fos perquè la lluita contra el procés sobiranista els dóna vidilla, no farien res més que estar asseguts al sofà esperant que s'aclareixi. I qui dies passa, Catalunya escanya.