Opinió

Els invertebrats

La secretària gene­ral del PP, María Dolo­res de Cos­pe­dal, segons llegíem en aquest diari la set­mana pas­sada, va defen­sar la reforma edu­ca­tiva amb l'argu­ment que “aju­darà a ver­te­brar el país”. No és un argu­ment nou però, segons sem­bla, tam­poc no és un argu­ment cadu­cat. El país a què es refe­reix Cos­pe­dal que, pel con­text, segur que és Espa­nya, con­ti­nua en procés de ver­te­bració i reque­reix anar sumant ajuts a la pròpia ver­te­bració. És a dir, que si Espa­nya ja estigués ver­te­brada, no tin­dria sen­tit aju­dar a ver­te­brar-la; i si Espa­nya, una nació for­mada per allà la segona guerra púnica, uns dos-cents anys abans de Crist, encara no està ver­te­brada, és una qüestió huma­nitària que s'ajudi a ver­te­brar-la. I és que qual­se­vol país, inclosa la imme­mo­rial Espa­nya, té dret a ésser ver­te­brat i a no pertànyer infi­ni­ta­ment a la mateixa clas­si­fi­cació taxonòmica que els cucs, els insec­tes i altres inver­te­brats.

L'obsessió per ver­te­brar Espa­nya la va inau­gu­rar el filòsof madri­leny José Ortega y Gas­set, un home que va fer cos­tat al fran­quisme i que, entre d'altres mèrits intel·lec­tu­als, té el d'haver-se enfron­tat amb Albert Ein­stein. Ortega va publi­car La España inver­te­brada l'any 1921 i, des d'aque­lla obra, no hi ha hagut polític espa­nyol, de dre­tes, de cen­tre o d'esquer­res, repu­blicà o monàrquic, que no s'hagi posat entre cella i cella la pri­o­ri­tat de ver­te­brar Espa­nya. I gai­rebé un segle després, aquest hor­ri­ble 2013, veiem com Cos­pe­dal encara va recap­tant aju­des a la ver­te­bració.

L'obs­ti­nació per ver­te­brar Espa­nya s'ha foca­lit­zat, en la història moderna i con­tem­porània, de mol­tes for­mes. El rei i, amb ell, tota la matèria dinàstica, ha estat un agent ver­te­bra­dor prin­ci­pal. L'exèrcit, almenys fins a la supressió de l'SMO, també. Durant molts anys, TVE, RNE i EFE, també. Fins i tot la cadena de magat­zems El Corte Inglés, fins a la libe­ra­lit­zació dels mer­cats, va fun­ci­o­nar com a agent ver­te­bra­dor, de la mateixa manera que la Taba­ca­lera, la sucrera o la petro­li­era, entre d'altres mono­po­lis. Les selec­ci­ons espor­ti­ves ofi­ci­als, els espor­tis­tes reco­ne­guts inter­na­ci­o­nal­ment i el COE, també. La xarxa de car­re­te­res i la fer­roviària, també. Els agents ver­te­bra­dors i els suports a la ver­te­bració han estat tants i durant tant de temps que sem­bla pro­ducte de la mala sort o de la negligència que Espa­nya encara esti­gui en procés i neces­siti ajuts per ver­te­brar el país.

El PSOE de Felipe González va vati­ci­nar (XXXI Congrés fede­ral del PSOE, 1990) que “avui podem dir que s'ha acon­se­guit cons­truir una Espa­nya ver­te­brada”. I Aznar (XVII Congrés del PP, 2012), “el PP és l'única força capaç de ver­te­brar Espa­nya”. Vaja, que s'ima­gi­nen un toro i no pas­sen de lli­mac.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.