Síria i els Estats Units

La política que segueixen els Estats Units amb relació a la guerra civil que hi ha a Síria fa pensar que els americans han tret conseqüències de les intervencions a l'estranger dels últims anys. El dictador Al-Assad ha escrit una sentida carta als governs de la Xina, Rússia, el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica per demanar-los que l'ajudin a mantenir-se en el poder. Aquests cinc estats formen part dels BRICS, una organització amb pretensions d'articular un contrapoder a l'hegemonia occidental que representa el 43 per cent de la població del món i més del 50 per cent del creixement econòmic dels darrers anys. De moment, els cinc membres del BRICS no han aconseguit posar-se d'acord en gaire res i, en el fons, alguns dels socis prou fan de no matar-se entre ells. No obstant això, Obama fa bé d'oblidar línies vermelles i de donar a entendre que no actuarà sense la implicació de la comunitat internacional, especialment de Rússia. A Síria no està en joc només el futur d'un dictador i d'una oposició dividida i perillosament caòtica, sinó que també està en joc el patró d'influències i de prestigis que marcarà l'ordre internacional els pròxims anys. Els americans no es poden permetre ficar-se en un vesper mentre les potències autocràtiques treuen partit del seu desgast. Davant la constatació que han perdut l'hegemonia militar, els Estats Units hauran d'afinar la diplomàcia i preparar-se per una política de lideratge moral. Quan va esclatar la primavera àrab alguns van tirar coets segurs que la democràcia avançava en tots els fronts contra la tirania. A Síria veurem que a la llibertat li esperen anys molt durs i que, com en el temps de la guerra freda, necessitarà uns bons serveis secrets i acceptar estranys companys de llit per sobreviure. La política d'equilibris i el soft power guanyaran força en l'acció exterior dels americans. Si la situació no es posa molt peluda, no veurem gestos decisius ni sentirem discursos èpics. Com s'ha vist a l'Iraq i l'Afganistan, el problema de la democràcia és que no es pot improvisar. I abans d'abatre dictadures calen els mitjans per dominar el caos.