‘Reductio ad Hitlerum'
La reductio ad Hitlerum és una fal·làcia argumental, definida pel filòsof Leo Strauss, que serveix per rebutjar o acabar un debat adduint que l'interlocutor ha fet una afirmació atribuïble al dictador alemany o té un punt de vista coincident amb el partit nazi. Ve a ser una variant de l'argument ad hominem que funciona, per exemple, d'aquesta manera: A Hitler no li agradava el tabac, per tant prohibir fumar és propi dels nazis. Els règims feixistes s'esforçaven perquè els trens arribessin a l'hora, per tant la puntualitat és feixista. La insostenibilitat salta a la vista però vivim en un món en què tal reducció es fa servir contínuament. Les vindicacions catalanistes es basen en uns arguments als quals hom podria oposar-ne d'altres amb què, proves mitjançant, es demostrés la inexistència d'un espoli fiscal o la voluntat de fomentar el creixement econòmic de les quatre províncies; en lloc d'això, ens trobem amb l'aplicació de l'adjectiu nazi a tota iniciativa política catalana, i que no se'n parli més. Els nazis eren propensos a l'ús d'estendards, per tant penjar la bandera catalana al balcó és cosa molt lletja. Saber alemany era obligatori en el III Reich, per tant ensenyar català a escola és un crim contra la humanitat, i el pobre alumne és comparable a un jueu en un camp d'extermini. I així, qualsevol joglar, gasetiller o politicastre troba els seus cinc minuts de glòria mediàtica assimilant la seva posició anticatalanista a la resistència contra el totalitarisme. Ningú no creu realment que la reductio ad Hitlerum serveixi per cloure el debat –de fet, l'estimula, perquè a ningú no li agrada que el tractin de nazi i llavors opta per tornar l'acusació al seu oponent, i en lloc de dir-li burro, li diu que ell és el veritable nazi–, però sí que fa favor com a maniobra de distracció, per ajornar el plantejament amb dades objectives i contrastables. Les esquerres nostrades n'han fet ús i abús durant dècades, assimilant el manteniment de l'ordre a la repressió feixista, veient en tot policia un torturador en potència i acusant de moralista neoconservador tot el qui creu que els adolescents no han d'emborratxar-se pel carrer. No és estrany que els partidaris de mantenir el statu quo confiïn en l'efecte paralitzant que pot tenir entre els nacionalistes catalans l'acusació de nazi, ja que la majoria han pujat amb tanta aprensió als instruments d'estat que moltes vegades sembla que no tenen cap ganes de fer-ne servir.
