Oh, Europa!

Cinc mesos després de la inauguració de la línia del TAV, encara no hi ha cap tren de gran velocitat que pugui fer el trajecte directe entre Barcelona i París. Els viatgers es veuen obligats a baixar del tren a l'estació de Figueres Vilafant i fer transbord. El servei no es va posar en funcionament quan es va inaugurar la infraestructura, però es va dir que el TAV i el TGV directes entre Barcelona i París entrarien en funcionament el 8 d'abril; després, el 26 de maig; ara s'ajorna fins passat l'estiu; després... El motiu oficial són problemes tècnics i d'ajustaments, però la cosa es va allargant. Tot plegat és força lamentable i una vegada més deixa l'Estat espanyol en una situació curiosa, per definir-ho d'alguna manera. No em puc creure què els tècnics de Renfe i SNCF siguin tan incompetents. Sempre havia cregut que la connexió ferroviària a la xarxa europea es feia perquè els trens poguessin circular lliurement creuant països. No havien desaparegut les fronteres? El franquisme va crear un ample de via únic per evitar que els trens europeus entressin mai a Espanya. Avui el problema persisteix. S'han parat a pensar quantes rèmores i herències del franquisme es mantenen encara avui ben vives?