LA GALERIA
‘Tertschiversacions'
per què no, França, que
la tenim
aquí a tocar
S'ha comentat aquest dies la piulada del periodista Hermann Tertsch en què afirmava que l'afusellament del president Lluís Companys era una de les poques execucions franquistes que haurien aplaudit les democràcies. Després, davant l'allau de blasmes que la piulada va rebre, Tertsch es va curar en salut dient que si la guerra l'haguessin guanyat els republicans, també l'haurien afusellat. Per tant, és lògic deduir que el columnista del diari Abc sí que l'aplaudeix. Però, si alhora fa ufana del seu tarannà democràtic, quedarà ben sol en la seva ominosa aclamació. En principi, cap democràcia autèntica aplaudiria un afusellament, perquè aplaudir no vol dir només estar d'acord amb allò que et fa picar de mans, sinó també celebrar-ho, i en les democràcies, fins i tot en aquelles en què, per desgràcia, encara s'aplica la pena de mort, no se sol ovacionar les execucions. I, en el cas del president de la Generalitat republicana, les possibilitats d'una actitud favorable resultarien del tot nul·les. Lluís Companys va ser detingut per la Gestapo, és a dir, la policia nazi, a la França ocupada, i tot seguit lliurat al règim feixista d'un dictador que tenia una foto dedicada d'Adolf Hitler sobre la taula del seu despatx (hi ha imatges que ho demostren).
Per cert, Hermann Tertsch reproduïa ahir en el seu espai d'Abc, paràgrafs del llibre Recuperar España. Propuestas desde la Constitución, obra de polítics i acadèmics de la Universitat San Pablo CEU. N'he triat un parell: “La experiencia histórica nos enseña también en España y en las edades moderna y contemporánea que siempre que hemos iniciado procesos de desintegración y autodeterminación como los actuales, y aunque en principio pudiera existir retórica amable en el centro y la periferia, lo cerramos con amplios derramamientos de sangre.” I l'altre: “Pero además, está su clara vocación expansionista. Los nacionalistas no pueden admitir la subsistencia de diversas identidades en su propio territorio [...]. Los territorios separados, con el entusiasmo nacionalista que los llevó a la separación, con la embriaguez que el éxito produce en sus dirigentes, piensan en extender su acción benéfica hacia territorios limítrofes.”
Que bé, amics! Si fóssim independents, ens annexionaríem l'Aragó, el País Valencià i, per què no, França, que la tenim aquí a tocar.