Eficiència i eficàcia

L'eminent pensador polonès Zygmunt Bauman visitarà els pròxims dies Girona per participar en un seminari organitzat per la Càtedra Ferrater Mora. El sociòleg s'ha fet cèlebre per les seves teories i llibres sobre el que un periodista amic anomena els “efluvis líquids”. Independentment de la conya, Bauman té moltes coses a dir perquè és un dels grans observadors de l'actualitat, modernitat o com se li vulgui dir. No és un teòric dels que es retroalimenten o dels que es perden en divagacions sobre altres divagacions. M'agrada quan interpreta el que està passant al món, la situació de les empreses i la vida quotidiana.

Potser és la seva experiència com a sociòleg la que li permet observar les tares del sistema per corregir-les. Per la llarga condemna que va implicar suportar els comunistes, Bauman denuncia les noves formes de burocràcia i de domini. Fa uns mesos, en una conferència, va explicar com els directius havien abandonat la seva antiga història d'amor amb l'ordre, la rutina, l'ordre rutinari i la rutina ordenada per enamorar-se del caos i la incertesa crònica. Ho interpretava com una “adaptació prudent” a les condicions que la globalització havia produït després de la desaparició de l'oasi provocat per la caiguda del mur de Berlín.

També em van sobtar les anàlisis sobre les pèrdues de temps. S'imaginen el capital que s'estalviarien les empreses si les reunions fossin per concretar? Potser per provenir de l'assemblearisme em vaig immunitzar de l'espectacle exhibicionista de moltes reunions, entre la divagació i el narcisisme de gent, a qui no escolten ni a casa, que no tenen res a dir més enllà d'anècdotes, habitualment exposades amb poca gràcia. L'infantilisme i les inseguretats s'acaben convertint en l'ordre del dia. I els diners del temps malgastat desembocant a l'aigüera cerciorant l'era líquida.