Els néts d'en Clausells

Nits d'emocions al Lliure, a començament de setmana, compartint amb els germans Novell, Rosa i Queco (a la foto), les cartes que el seu avi es va creuar amb el músic Eduard Toldrà. Manuel Clausells va ser un apassionat activista cultural a la Catalunya d'abans de la guerra. I la guerra s'ho va endur tot: la seva vida, en primer lloc, tot allò de creatiu i sensible que hagués ajudat a crear en els anys posteriors i, com diuen els Novell, “una manera d'entendre l'amistat”. Les cartes que la Rosa i en Queco llegeixen dalt de l'escenari –amb sensibilitat, amb gràcia, amb elegància– ens descobreixen la gran amistat entre dos homes cultes i, sobretot, ens deixen mirar pel forat del pany un món que ja no existeix: el món dels nostres avis. Un món on la gent era cerimoniosa i educada –mai no es descuidaven d'interessar-se pel seu interlocutor i de donar records a la família–. Un món ple d'un sentit de l'humor blanc i senzill, que convida al somriure franc. Un món on l'esforç no es destinava, només, a tot allò que pogués donar un rèdit immediat. Un món en què els poetes i els músics es respectaven i discrepaven, posant el seu talent a disposició de l'altre. Un món sense pressa, on hi ha temps per escriure llargues cartes a l'amic i relatar, amb tot luxe de detalls, qualsevol anècdota (un petit accident de cotxe, una tarda a Vilanova) o encetar una reflexió filosòfica a partir d'una petitesa: per què resulta més fàcil felicitar pel sant un “conegut” que no pas un amic íntim? Potser perquè les fórmules semblen gastades i poc sinceres quan les adrecem a una persona que apreciem de veritat… També hi havia temps, a les cartes de Clausells i Toldrà, per descriure el paisatge empordanès dels estius o per divagar sobre la tristesa d'haver de tornar a la ciutat quan arriba el moment més dolç de la naturalesa, a la tardor. Seria fàcil deixar-nos endur per la nostàlgia, per la ràbia de pensar tot el que la guerra va esberlar o fins i tot per un cert pessimisme –el món que ja no hi és–. Però sí que hi és! Hi ha dos néts de Manuel Clausells que, no havent conegut aquest home sensible i talentós, han decidit recordar-lo de la millor manera, de la manera que demostra que en són néts: amb sensibilitat i amb talent.