Optimistes i pessimistes

Les dades posi­ti­ves d'aquesta set­mana del mer­cat de tre­ball han estat motiu per escal­far el debat entre els opti­mis­tes i els pes­si­mis­tes. El govern cen­tral és dels opti­mis­tes i creu que ara la tendència és ferma. En canvi, els pes­si­mis­tes, que estan a l'opo­sició i en els sin­di­cats, adver­tei­xen de la ines­ta­bi­li­tat.

Opi­ni­ons dife­rents, però la per­sona en situ­ació d'atur que ho lle­geix no vol per­dre el temps a creure ni els uns ni els altres. Perquè la majo­ria de per­so­nes que no tre­ba­llen allò que desit­gen és tro­bar una feina digna, lluny de par­lar d'èxit o fracàs de les auto­ri­tats i de les tendències amunt i avall del termòmetre de l'atur.

Quan sur­ten les dades de l'atur, s'hau­ria de fer un esforç estadístic per donar dades sobre la qua­li­tat de l'ocu­pació i la retri­bució que s'obté per fer la feina. Un afe­gitó que ser­vi­ria com a baròmetre del mer­cat labo­ral.

Anti­ga­ment s'havia defi­nit la figura de l'apre­nent. Qui més qui menys ha vis­cut l'experiència. Con­sis­tia a apren­dre i gua­nyar qua­tre duros. Era una figura que gai­rebé mai estava regis­trada i que no cons­tava enlloc, i que en deter­mi­nada edat, quan l'apre­nent es con­si­de­rava que havia après quel­com, pujava de cate­go­ria labo­ral o bé es plan­tava per ell amb pos­si­bi­li­tats de començar un camí pro­fes­si­o­nal.

Ara, alguns libe­rals de dar­rera hora o més cone­guts popu­lar­ment com els neo­com defen­sen que allò més impor­tant és tre­ba­llar, encara que sigui per qua­tre euros mal comp­tats. Tre­ba­llar fins i tot per menys dels ano­me­nats mini­jobs, una ocu­pació en pre­cari que obliga a tre­ba­llar per qua­tre-cents euros al mes. N'hi ha fins i tot que van més enllà i defen­sen que s'ha de tre­ba­llar per allò que vul­guin pagar-nos, inde­pen­dent­ment del valor real de la feina que es faci. Per això ha estat ben rebuda pels sec­tors neo­li­be­rals la pro­posta del gover­na­dor del Banc d'Espa­nya, Luis María Linde, que creu que s'hau­ria d'accep­tar tre­ba­llar fins i tot per sota del salari mínim. Tot un engany que es con­si­dera una per­versió en països més civi­lit­zats labo­ral­ment que el nos­tre, on estan en con­tra de la con­dició d'haver d'estar agraïts per tre­ba­llar. És difícil d'enten­dre com tot un gover­na­dor del Banc d'Espa­nya, la feina del qual és reme­nar diners, es posi a par­lar de temes de retri­bu­ci­ons.

Ara mateix tenir una ocu­pació labo­ral és el prin­ci­pal mal­de­cap de la soci­e­tat. Dis­cu­ti­bles són els sala­ris en funció de la ren­di­bi­li­tat de les empre­ses. Però allò que no es pot accep­tar és el tre­ball en pre­cari, perquè l'única cosa que acon­se­gueix és des­mo­ra­lit­zar els futurs tre­ba­lla­dors que han de fer sor­tir el país de la crisi.