La indecisa batalla de les emocions nacionals

Joan-Lluís Lluís / [email protected]

s diu, amb raó, que en la pugna argumental entre independentisme i unionisme, la batalla racional ha estat guanyada per l'independentisme. És prou evident i, de retop, l'unionisme s'atrinxera rere arguments emocionals, sentimentals i, en definitiva, irracionals. La qual cosa no significa que l'unionisme hagi perdut la partida, ja que el fet que un argument sigui irracional no vol dir que no sigui honorable, ni potent, ni capaç de convèncer els indecisos. Tot al llarg de la història dels països democràtics un munt d'eleccions i de referèndums han estat guanyats per aquells que sabien manejar, a vegades fins a la manipulació, els sentiments i les emocions dels electors. En general, però, els que amollen arguments de caire emocional intenten disfressar-los de racionalitat, per no ser titllats de demagogs i sobretot per donar a aquests arguments una aparença irrebatible. És el cas, per exemple, del lema de Ciutadans: Millor units. Podria semblar una evidència que la unió és millor que la desunió i que, per tant, una ment raonable ha de desitjar la unió per damunt de tot. Aquestes dues paraules semblen portar en elles tot el seny del món. Excepte que tots sabem que no totes les unions són desitjables, i que algunes són altament nefastes almenys per a una de les parts. Així que potser es podria respondre a aquest lema per un altre, d'aparença igualment senzilla: Millor feliços.

Sí, l'independentisme ha guanyat la batalla racional, però l'unionisme encara domina bastant el terreny de les emocions vestides d'evidència, la batalla dels lemes fàcils però eficaços per la seva claredat. És un terreny importantíssim i qui sàpiga fer-lo seu tindrà una prima de vots considerable el dia d'un eventual referèndum. I justament perquè l'independentisme ha guanyat la batalla racional sembla que molts independentistes no vulguin ocupar el camp, certament més pantanós, de les frases fetes i del pensament prefabricat. Un exemple de frase prefabricada podria ser aquesta, sentida si fa no fa en boca de tots els unionistes: “En temps de crisi, els ciutadans que pateixen es preocupen per coses més importants que la independència de Catalunya.” A banda de ser un argument insultant per a les víctimes de la crisi ja que sembla negar-los la facultat de pensar racionalment i d'analitzar la seva situació, és un argument que pot semblar imparable en la mesura en què està pensat per donar mala consciència a qui no hi estigui d'acord. Contra aquest pretès argument racional que, en realitat, és només emocional, caldria imposar un argument que en sigui el mirall exacte, com ara: “En temps de crisi, els ciutadans que pateixen es preocupen per coses més importants que la unitat d'Espanya.” Aquest argument té l'avantatge, a més, de sintonitzar amb les anàlisis de la gran majoria d'economistes seriosos.

L'independentisme ha sabut bastir un discurs impecablement racional i intel·lectualment sòlid, però també ha de saber imposar lemes fàcils d'entendre i recordar, frases fetes, tòpics i evidències. És un dels preus a pagar per ocupar el terreny complet de les emocions nacionals, per garantir que els reflexos d'aquells que només es fixen en els titulars reaccionin en sentit positiu a la idea de la independència. Les idees i les emocions han de convergir per formar un conjunt homogeni, i així el tòpic “no cal trencar Espanya”, fins fa poc interioritzat de manera més o menys conscient per una part important de la població, pot ser substituït massivament per “cal alliberar-se d'Espanya”.