Regal de vida

Demà és el Dia Mundial del Donant de Sang. No sé si vosaltres n'heu donat mai, de sang, però sapigueu que porta poques molèsties per a qui en dóna i molts avantatges –de fet, la vida– per a qui en rep. Per això l'eslògan d'aquest any és “Cada donació és un regal de vida”, justament perquè sense donacions moltes persones moririen i perquè les donacions han de ser ben bé això, un regal, un gest altruista i voluntari. El que jo no sabia és que perquè tothom qui en necessiti en tingui –en cas d'accident, de malaltia greu, d'operació seriosa– cal que cada dia mil persones, a Catalunya, en donin. Mil persones, cada dia. La dificultat és que la sang caduca –els glòbuls rojos viuen 42 dies, i les plaquetes només 5–, i que no es pot congelar. Per això calen donants regulars, constants al llarg de l'any. La cosa bona és que la sang se separa en glòbuls vermells, plasma i plaquetes –ho estudiàvem de petits–, o sigui que amb cada donació podem salvar tres vides. Una punxadeta, vint minuts, i tres vides salvades. No us sembla que és fantàstic? Els nens petits també necessiten sang. El 5% de la sang que es transfon al nostre país la reben nens i nenes. Avui, dijous –per fi els dies són esplèndids!–, cinquanta infants rebran sang de donants anònims i es podran salvar. I demà, divendres, cinquanta més. I dissabte, i diumenge... I el mes d'agost també. Per sort, Catalunya és plena de persones campiones en donacions i en compromís cap als altres, i demà se'ls homenatjarà en un acte a Girona. Són persones bones que, a més de ser “donants de tota la vida”, han treballat fidelment per difondre la necessitat de donar sang. Ells posaran rostre als milers de donants sense nom que tenim l'orgull de tenir a casa nostra.

Ah!, me'n descuidava: els requisits per ser donant són fàcils: estar sa, ser major d'edat, pesar 50 quilos... No em digueu que peseu menys de 50 quilos! Sí, home! Què més voldríeu!