Ca montes
Adéu, ERT
que es pot fer allò que ni
la dictadura va gosar fer, eliminar la televisió pública
El tancament de la ràdio televisió pública grega ERT és una d'aquelles notícies que et commocionen i que obren la porta a escenaris simplement inimaginables. Després de setanta-cinc anys de servei públic en democràcia i de fer el que podia en dictadura, Grècia ha esdevingut el primer país d'Europa a no tenir mitjans públics. De forma fulminant, a més. L'anunci es va fer a la vesprada i a les dotze de la nit totes les cadenes de ràdio i televisió ja van ser clausurades. Molts treballadors s'han quedat dins les instal·lacions i emeten per internet, però aquesta és una situació que evidentment no pot sostenir-se massa temps.
Les imatges que arriben d'Atenes per la xarxa recorden molt els moments més durs de Canal9, quan els treballadors van ocupar platós i van plantejar en directe les seues reivindicacions. I arriba hores abans de l'anunci d'un ERO a la Corporació Catalana de Mitjans, que deixarà en el carrer tres-cents professionals. Però això el cas grec és encara més dur. Simplement una pantalla en negre.
L'impacte de la mesura ha sacsejat tot Europa. L'EBU, l'organisme que agrupa totes les televisions públiques europees, ha emès un comunicat molt dur advertint que no és aquesta només una qüestió econòmica o de control del dèficit. Perquè si bé hi ha de tot en el món de la televisió controlada pels estats, és ben evident també que una Europa sense televisions públiques és una Europa democràticament molt més feble encara. I tot plegat s'afegeix a aquesta sensació que ja queden pocs límits per travessar. Fa uns mesos només, i encara més fa uns anys, ningú no s'hauria pogut imaginar que una cosa semblant podria fer-se. Simplement pertanyia al món de l'impossible. Quin serà el següent pas?
No ho sabem ningú. A Xipre els impositors es van trobar de sobte davant la possibilitat que fos cert allò que ens deien que mai no passaria, o siga que els nostres diners dipositats als bancs no estarien mai en perill. A Grècia ara han descobert que es pot fer allò que ni la dictadura es va atrevir a fer, eliminar la televisió pública. Tot plegat fa feredat. Molta.
