Set de mal

A la plaça dels Apòstols de Girona un amic va presenciar aquesta escena. Tres nois adolescents, amb l'estratègia d'oferir engrunes de pa als ocells afamats que deambulen per la zona de la catedral, havien atret un estol de coloms. En van atrapar un exemplar. I li van lligar un fil de cuca a cada extrem dels dos peus, de manera que, a còpia d'estirar fort en direccions oposades, van amputar literalment els peus de l'ocell, que s'arrossegava agònicament deixant un reguerol de sang darrere seu. Els nois reien a cor què vols fins que el meu amic s'hi va encarar, moment en què un d'ells va aprofitar per exhibir una navalla de fulla dentada. Fa poc una amiga que és professora d'institut donava detalls de l'alt grau de sofisticació i violència que aplica un grup d'alumnes de secundària que pertanyen a una mara i que extorsionen, agredeixen i condemnen a l'atemoriment i fins i tot a la depressió una gran quantitat d'alumnes febles. Al meu poble cada Festa Jove és sinònim de mobiliari públic arrasat, uns quants retrovisors destrossats, vidres d'ampolles trinxats a sota les rodes dels vehicles, i jardins particulars assolats pel mer plaer d'assolar. Es veu que una de les activitats més en voga entre els vàndals consisteix a assaltar granges de vedells i, a cops de matxet, ferir i, si es pot, matar els animals.

Hi ha molts nivells de delinqüència. Sé que és perillós parlar en aquests termes. Però jo crec que, encara que en la majoria de casos pugui ser reprovable, hi ha una delinqüència que no es fonamenta en la set de mal sinó en la persecució d'un objectiu racionalitzable. Hi ha una delinqüència que, dintre del marc general de l'abús, encara respecta un cert codi ètic. Em refereixo per exemple a la persona que ara fa uns dos anys va robar el moneder a la meva mare i que, al cap de tres dies, va tenir la dignitat de tornar-lo a deixar amb tots els documents i fotografies a la mateixa finestreta de l'estació d'autobusos on havia perpetrat el delicte. Aquell gest ens va estalviar molts tràmits legals i la tristesa d'haver perdut un material sentimental.

Però hi ha delinqüències que travessen totes les línies vermelles. El cinisme, el sadisme, els abusos sexuals i les tortures de tota mena que cometen aquests delinqüents que assalten cases amb gent gran indefensa ens traslladen a una dimensió moral molt més terrible i definitiva. Ens traslladen a la set de mal, al mal pel mal.