Neymar i la llengua

Abans-d'ahir, aquest diari detallava alguns casos recents de persones que han sofert vexacions i tingut problemes pel fet d'expressar-se en català. I en les efemèrides del dimarts, constava que l'any 1715, el Consell de Castella recomanava que es prohibís l'ús de la nostra llengua a les escoles. El dimecres dia 5, el conegut escriptor i comentarista Alfonso Ussía dedicava gairebé tota la contraportada de La Razón a fer-ne burla. Penso que Espanya és un dels pocs estats en què intel·lectuals provinents de les carreres de lletres rebutgen la seva riquesa idiomàtica per defensar, gairebé a punta de canó, la presència en tots els àmbits d'una única llengua, en el cas espanyol, la que un professor i sacerdot de les Escoles Pies de Granollers, on qui això signa estudiava en règim d'intern l'any 1952, exigia que es parlés a classe amb un imperatiu ¡hable usted en el idioma del imperio! Tornant a l'amic Ussía i al seu article, aquest senyor aprofitava les paraules que l'últim fitxatge del Barça, el futbolista brasiler Neymar, va dirigir en català a l'afició que omplia el Camp Nou el dia de la seva presentació, per ridiculitzar-lo a ell i a la llengua emprada. El títol de l'escrit era El políglota, i val a dir que Ussía va reblar el clau de la insolència perquè ell és madridista de soca-rel, tant, que en una ocasió va maldar per ser president del club blanc. Que Neymar refusés l'oferta del Real Madrid i s'estimés més anar al Barça ja li degué tocar força el voraviu, i la salutació del brasiler al públic culer li va donar motiu més que suficient per escriure el que va escriure. Heus ací alguns fragments: “No del todo satisfecho con su breve parrafada en catalán, Neymar ha manifestado textualmente que se siente más cómodo con el catalán que con el español. «Lo hablo mejor», ha remachado. Manda huevos.” Ussía no deu saber que el portuguès i el català tenen una gran similitud fonètica. I aquest altre, fent referència a la suspensió de la trobada del president Mas amb un ministre francès: “De no haber sido por Neymar y su frenético afán por aprender a la perfección el catalán, idioma que le servirá en el futuro en Brasil para instalar una tienda de Monas de Pascua, el dia de ayer hubiera sido desolador para el orgullo nacionalista.” I concloïa l'article així: “Lo lamento por Messi, que en diez años no ha aprendido ni media patada de ese idioma universal.”