Neymar i la llengua

Abans-d'ahir, aquest diari deta­llava alguns casos recents de per­so­nes que han sofert vexa­ci­ons i tin­gut pro­ble­mes pel fet d'expres­sar-se en català. I en les efemèrides del dimarts, cons­tava que l'any 1715, el Con­sell de Cas­te­lla reco­ma­nava que es pro­hibís l'ús de la nos­tra llen­gua a les esco­les. El dime­cres dia 5, el cone­gut escrip­tor i comen­ta­rista Alfonso Ussía dedi­cava gai­rebé tota la con­tra­por­tada de La Razón a fer-ne burla. Penso que Espa­nya és un dels pocs estats en què intel·lec­tu­als pro­vi­nents de les car­re­res de lle­tres rebut­gen la seva riquesa idiomàtica per defen­sar, gai­rebé a punta de canó, la presència en tots els àmbits d'una única llen­gua, en el cas espa­nyol, la que un pro­fes­sor i sacer­dot de les Esco­les Pies de Gra­no­llers, on qui això signa estu­di­ava en règim d'intern l'any 1952, exi­gia que es parlés a classe amb un impe­ra­tiu ¡hable usted en el idi­oma del impe­rio! Tor­nant a l'amic Ussía i al seu arti­cle, aquest senyor apro­fi­tava les parau­les que l'últim fit­xatge del Barça, el fut­bo­lista bra­si­ler Ney­mar, va diri­gir en català a l'afició que omplia el Camp Nou el dia de la seva pre­sen­tació, per ridi­cu­lit­zar-lo a ell i a la llen­gua emprada. El títol de l'escrit era El políglota, i val a dir que Ussía va reblar el clau de la insolència perquè ell és madri­dista de soca-rel, tant, que en una ocasió va mal­dar per ser pre­si­dent del club blanc. Que Ney­mar refusés l'oferta del Real Madrid i s'estimés més anar al Barça ja li degué tocar força el vora­viu, i la salu­tació del bra­si­ler al públic culer li va donar motiu més que sufi­ci­ent per escriure el que va escriure. Heus ací alguns frag­ments: “No del todo satis­fecho con su breve par­ra­fada en catalán, Ney­mar ha mani­fes­tado tex­tu­al­mente que se siente más cómodo con el catalán que con el español. «Lo hablo mejor», ha remac­hado. Manda hue­vos.” Ussía no deu saber que el por­tuguès i el català tenen una gran simi­li­tud fonètica. I aquest altre, fent referència a la sus­pensió de la tro­bada del pre­si­dent Mas amb un minis­tre francès: “De no haber sido por Ney­mar y su frenético afán por apren­der a la per­fección el catalán, idi­oma que le ser­virá en el futuro en Bra­sil para ins­ta­lar una tienda de Monas de Pas­cua, el dia de ayer hubi­era sido deso­la­dor para el orgu­llo naci­o­na­lista.” I con­cloïa l'arti­cle així: “Lo lamento por Messi, que en diez años no ha apren­dido ni media patada de ese idi­oma uni­ver­sal.”