Privilegis
Òbviament, Pere Navarro, primer secretari del PSC, té tot el dret a dir el que vulgui, quan vulgui i com vulgui, d'acord amb la llibertat d'expressió. Fins i tot, com va ocórrer la setmana passada, té tot el dret a proposar que s'elimini el concert econòmic del País Basc i Navarra.
Tanmateix, quan una persona ocupa el càrrec polític de primer secretari del PSC (i el càrrec públic de president del Grup Socialista al Parlament de Catalunya), a banda de tenir tots els drets que li corresponen, també té uns deures; un dels quals, no aprofitar-se del privilegi mediàtic que el sistema de partits polítics atorga als dirigents polítics mateixos. És a dir, que quan el màxim representant del socialisme català parla, els mitjans li fan el seguiment perquè és qui és i l'audiència el segueix perquè espera escoltar la veu del socialisme català. En canvi, tornant als dos exemples esmentats més amunt, el canvi de rei o la incorporació del País Basc i Navarra al règim comú financer de les comunitats autònomes, ens quedem amb el dubte sobre si es tracta de valors, principis i direccions formals de la política del PSC o de propostes unipersonals i informals de Pere Navarro.
En la tradició del socialisme català, està documentada la teòrica preferència pels sistemes republicans, en contra dels sistemes monàrquics. Però també està documentada la pràctica acceptació del sistema dinàstic espanyol. És a dir, el PSC (com gairebé tots els partits de la tradició del catalanisme) és d'idees (suposades) republicanes però de fets (provats) monàrquics. Així, quan Pere Navarro proposa canviar de rei (Felip substitueix Joan Carles), vol dir que el PSC ja ha renunciat orgànicament a l'hipotètic canvi estratègic significatiu (la república substitueix la monarquia) o, simplement, vol dir que Pere Navarro està instal·lat en una tàctica canviant com a fil conductor de la seva projecció pública conjuntural?
En la tradició del catalanisme polític (inclòs el PSC) tampoc no està documentada públicament l'aversió contra el concert econòmic de bascos i navarresos. Cap dels predecessors de Pere Navarro a la primera secretaria del PSC (podem recular 35 anys: Reventós, Obiols, Serra i Montilla) mai no van explicitar la liquidació del concert econòmic. En conseqüència, el dubte persisteix: el PSC no ha dit mai el que pensa o Pere Navarro no pensa el que diu? I si ho pensa, ho pensa com a socialista? Ho pensa com a català? O ho pensa com una maniobra d'explotació del privilegi mediàtic que l'empara?
