Mallol, estira-i-arronsa

Tomàs Mallol ha desaparegut, però la seva esplèndida col·lecció perdura i per tant també ho faran el seu record i el reconeixement a la fermesa d'un enamorat del cinema i del col·leccionisme. La història de com la ciutat de Girona va aconseguir el Museu del Cinema, però, també és la història de com el va perdre la ciutat de Figueres.

Encara ara el tema cau com una llosa damunt l'exalcalde Marià Lorca, que durant mesos va pugnar amb Joaquim Nadal per veure qui es quedava al final la cobejada peça. Cobejada i costosa, perquè la veritat és que la balança es va acabar decantant cap a Girona per una pura qüestió crematística. Lorca sempre es defensava dient que l'operació representava massa diners. En primer lloc, calia que l'Ajuntament comprés la Sala Edison per encabir-hi l'espectacular mostra cinematogràfica. Després, també calia fer front a un seguit de compromisos que l'Ajuntament figuerenc trobava excessius, sobretot resoldre les exigències tributàries d'Hisenda, que en inventariar-se el material per crear el museu exigia de manera retroactiva els impostos de les adquisicions fetes per Mallol al llarg dels anys. La factura, doncs, no era pas barata.