Segadors de Farners

“Es necesario que se borre la memoria de Santa Coloma de Farnés [sic], donde se han cometido excesos tan indignos en vasallos de Su Majestad, y se elimine de los libros de la provincia.” Aquest era el dictamen del Consejo de Aragón demanat per Felip IV després dels successos de 1640. Amb la fúria irracional tan típica de les corones castellanes, Santa Coloma va ser cremada per haver-se enfrontat a l'ordre d'allotjar a les cases privades més soldats que no pas habitants tenia el poble. Eren temps en què els catalans tenien un caràcter indomable i no s'arronsaven fàcilment. Des de fa vuit anys, el casal independentista colomenc La Sega 1640 commemora l'episodi. Tal com ha explicat aquest diari, gràcies a aquests joves abnegats i eficaços, una gentada ha pogut assistir aquest cap de setmana a la Fira de la Revolta dels Segadors, amb muntatges al carrer, recitals, una exposició molt ben feta i una taula rodona amb tres convidats d'excepció: l'historiador Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya; Ramon Tremosa, europarlamentari, i l'editor Quim Torra repartint joc. Passat i futur del caràcter dels castellans. Devastador ahir i devastador avui, però també ridícul quan pren la paraula a Brussel·les. La inscripció lapidària a la catedral holandesa de Haarlem en què es declara odi etern als espanyols i la indignació dels comissaris europeus quan s'adonen que ara, més xulo-piscines que mai, els volen fer passar bou per bèstia grossa. És l'esperit hijodalgo que mai no desapareix: calçotets esparracats i budells roncant, però capa llarga tapant tota decadència i un posat de noblesa que perdona vides... Quan el públic ja començava a riure massa amb les anècdotes de l'historiador Alcoberro, el diputat Tremosa el va contenir: “No riguin tant, que amb aquesta manera de fer, Castella va fer un imperi...” Supèrbia castellana, molt mal vista avui a Europa, contra tenacitat democràtica i caràcter festiu dels catalans. Persuadir serà essencial. Alcoberro va acabar recordant una crònica del capellà Manuel Solé, frare caputxí del convent de Sant Josep, a la Barcelona del 1714: “Lo estrago és tan gran –va deixar escrit el frare– que d'aquí a tres-cents anys els catalans encara se'n recordaran.” Bé, doncs ja han passat els tres-cents anys. Ara potser que no ho fiem més a la memòria...