Magma cultural

Les vores de l'oasi cultural català van quedar desfilades fa setmanes davant la notícia de l'adjudicació de l'oficina tècnica del Tricentenari a l'empresa Magma Cultura. Aquesta SL percebrà 900.000 euros per oferir “tasques de conceptualització, planificació, coordinació i direcció tècnica” en la commemoració del 1714 (conseller Homs dixit). Les alarmes van saltar en saber-se que el president executiu de Magma –ai las– és Albert Duart, germà de l'actual president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart: atesos els il·lustres antecedents d'amor fraternal en la política catalana, els escarafalls semblaven ben justificats.

Una llàstima: perquè aquesta contractació amaga, al meu entendre, símptomes del nostre sistema públic molt més preocupants que no pas un endoll inexistent. Si consulten la pàgina web de Magma, veuran que l'empresa es nodreix bàsicament d'equipaments públics que externalitzen serveis per concurs. Aquest model, consistent a contractar tasques que un museu o auditori no pot assumir, podria haver estat un magnífic exemple de cooperació públic/privat. Però, contràriament, ja fa temps que a Catalunya vivim una situació delirant en què molts equipaments sufragats entre tots contracten, per exemple, serveis de continguts quan, en teoria, ja disposen d'alts tècnics especialitzats en la mateixa tasca. D'això, ras i curt, se'n diu privatització encoberta de la cultura: si afluixem 900.000 euros per planificar la conceptualització del Tricentenari, pregunto sense rubor, a què coi es dediquen els seus comissaris, a banda de menjar croquetes?

Però el sistema és fatal per un motiu més greu. Històricament, les externalitzacions s'adjudiquen amb el criteri del preu ofert per l'empresa. Per això la majoria dels concursos públics els guanyen companyies com Magma, amb grans borses de treball que permeten pagar sous misèrrims als treballadors. Quan vagin a un museu o visitin un auditori, preguntin al guia o acomodador quan cobra per hora i quina preparació se li ha exigit. Descobriran de cop i volta la benignitat d'aquest nostre gasós magma cultural.