Polítics en baixa forma
Una enquesta realitzada per la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad entre diputats al Parlament de Catalunya (66 voluntaris d'un total de 135) ha constatat que presenten “un alt índex de risc cardiovascular, diagnosticat en el 79,7% dels homes i en el 25,6% de les dones”. A ningú no li haurà sorprès el fet, i encara han quedat prou bé. La feina de polític és sedentària; es passen el dia en despatxos, parlant i, com diuen ells sempre, posant coses sobre la taula. Se'ls pot suggerir que vigilin la salut, però no es pot esperar que facin gaire goig. El que ha dit l'encarregat de l'estudi, que la classe política “ha d'adoptar conductes exemplars que la resta dels ciutadans puguin imitar”, és una exageració. Volem que defensin els nostres interessos, no pas que siguin una versió millorada de nosaltres mateixos. Quan la casa s'enfonsa no ens entretindrem a parlar de la decoració. A la consciència de ruïna, al distanciament respecte al discurs polític, a la desconfiança envers totes les institucions, no s'hi pot pas posar remei amb les imatges edulcorades d'unes campanyes que ja no il·lusionen ningú. Van al mercat on mai no se'ls veu fora del dia que toca anar-hi a demanar el vot, passegen per fires fent veure que els interessa el que els expliquen, van a estadis esportius fingint una afició desmesurada, tot perquè els electors els percebin com un dels seus, com un tipus normal amb qui compartir penes i alegries. Aquesta rutina, si ho ha estat mai, ja no és productiva; els xiulets aviat començaran a sovintejar. La conducta exemplar que se n'espera no consisteix en la disfressa de ciutadà ras, i a ningú no l'importa fins a quin punt el Parlament reflecteix estadísticament les mesures corporals, els hàbits sexuals, les aficions de cap de setmana, la formació acadèmica, o la piràmide d'edats de la societat que l'ha elegit. Un sistema electorat basat en llistes tancades que s'elaboren amb escassa transparència i havent de complir determinades quotes ens distreu de l'essencial, que és el debat ideològic. Què en traurem que el diputat sigui representatiu, és a dir, tan vulgar com qualsevol de nosaltres, si no sap arreglar res? Que ens deixin votar candidats i no marques, persones que hagin fet alguna cosa de profit a la vida, amb més capacitat d'explicar-se i menys disciplina de partit, i ja decidirem nosaltres si triem un home o una dona, més jove o més vell, més gras o més prim.
