Salvatgines indefenses

El centre de recuperació de salvatgines de l'Empordà amb seu al Parc dels Aiguamolls tanca

després de trenta anys de funcionament. Una clausura incomprensible si es mira l'historial de serveis i atenció d'aquest centre al territori, sobretot perquè al llarg de tres dècades ha salvat milers d'aus i diverses espècies que tenen com a hàbitat els parcs naturals de la zona; el Cap de Creus, el Montgrí i les Medes, la Zona Volcànica de la Garrotxa i els Aiguamolls de l'Empordà, a més de les zones del Pla de l'Estany i l'Albera. Es fa difícil d'entendre per què es tanca, i encara més explicar-ho. Cap portaveu oficial ha estat capaç d'exposar-ne les raons. No hi ha arguments que responguin a cap lògica en un país que se suposa que té un mínim de respecte pel medi i la seva avifauna. Aquest centre de recuperació de salvatgines, que va néixer fruit del voluntarisme dels amants de la natura i de la gent que se'n preocupa, va trobar després empara sota el paraigua d'una administració que ara se'n vol desentendre. Es tracta d'un equipament conegut arreu d'Europa, que precisament per la seva tasca havia tingut ajuts i suports de diverses institucions internacionals que consideraven aquest servei de salvament de salvatgines imprescindible en una zona amb una riquesa ornitològica tan important i on cada any s'atenien més d'un miler d'animals.