Color cirera

Tornant amb cotxe de passar uns dies a Alemanya, vaig sortir de l'autopista a l'alçada de Perpinyà per comprar cireres, cireres de Ceret. Em vaig aturar davant d'un dels llocs de venda que hi ha en el tram entre el Voló i el Pertús, una barraca grossa molt ben parada amb un venedor molt simpàtic que em va assegurar: “Mais sí, són acabades de collir, avui matí.” Cireres magnífiques, vermelles, ni gaire grosses ni gaire petites. Seguint cap al sud aviat vaig entrar a aquest mercat de Calaf que és la Jonquera, d'una activitat que contrasta tant amb la tranquil·litat dels pobles del Rosselló. Enmig d'aquell Cafarnaüm, arran de carretera o caminant pels aparcaments, vaig tornar a veure les noies que ofereixen el seu cos a canvi de diners, amb poca roba i els llavis d'un vermell més viu que el de les cireres. Em sobtà tornar a veure la imatge de l'esclavitud (consentida o no, però esclavitud) després de tants quilòmetres per altres països, i retrobar aquesta realitat que mirem de reüll i de la qual amb prou feines en parlem. Quantes ho fan de manera consentida i quantes obligades? Quina serà maltractada avui? Quina desapareixerà demà si es queixa massa als que l'exploten? Fa dos anys i mig es va reformar el Codi Penal per fer més fàcil la persecució i la condemna de qui explota sexualment algú contra la seva voluntat. La reforma ha estat inútil, i ho prova que només nou persones han estat condemnades; nou persones, una xifra insignificant si tenim en compte que a Espanya hi ha prop de 12.000 dones que exerceixen la prostitució esclavitzades. Segrestades, comprades i venudes, maltractades, explotades... tot això a casa nostra.

El problema és difícil de resoldre i per això cal estar atents a com ho tracten en altres països. A Alemanya acaben de fer marxa enrere en la llei que fa 10 anys va liberalitzar aquesta activitat. El resultat? No s'han reduït ni l'esclavitud ni les màfies, els preus cobrats per les dones han baixat, ha crescut exponencialment el nombre de clients i s'han incrementat els beneficis dels explotadors. El més gran bordell d'Europa és el Paradise de Stuttgart. Sortirà a cotitzar a la borsa el 2015. Aquí i allà l'experiència ensenya que només hi ha una solució. Només sancionant els clients es pot posar fi a aquesta esclavitud. Parlem amb indignació, i amb raó, de la subjugació de la dona en altres cultures, però entre nosaltres viuen dones de llavis pintats de color cirera, llavis silenciosos, cosits per la por i l'angoixa.