Considerats

Quan em pregunten què es pot fer perquè els fills llegeixin, sempre els dic que hem de llegir els seus llibres. Res no motiva tant la mainada com veure els seus pares llegint el llibre que ells acaben de llegir i del qual són fans. Hi ha pares que rondinen: m'he de llegir el Harry Potter? Tots? M'he de llegir els Jocs de la fam, en Geronimo Stilton i el Diari vermell de la Carlota? Uf! Quina mandra!, diuen. Doncs mira, sí, crec que ens els hem de llegir i amb ganes, sense superioritat ni paternalisme, per veure què emociona en aquest moment el nostre fill i quins mons interessen i ajuden a créixer la nostra filla. És una manera que no se'n vagin del nostre costat, de tenir-los més a prop, com passa amb la tele: no importa tant que en vegin molta sinó que tu la vegis sempre que puguis al seu costat.

L'últim llibre que hem llegit tots a casa és Wonder, que és, com diu el títol, una meravella que em va emocionar com feia temps que cap història no feia. De què va, Wonder? Doncs de fet va de sentiments: de com reaccionem al davant de la lletjor o les malformacions de les persones; de la fraternitat; de les contradiccions i les traïcions de l'adolescència; de les burles irreflexives i de l'odi cap a allò que és diferent i cap a qui no compleix els cànons; de l'amistat entre els nens i nenes, que té una força que res ni ningú no pot parar; de la bondat, que a vegades costa tant; de la por que ens fa als pares –la nostra por més gran– que els nostres fills pateixin... Wonder és també un cant a la bonhomia dels educadors, a l'amor dels pares, al suport de la comunitat...

Sí, ja ho sé: el llibre és una faula, no parla del món que és sinó del que voldríem que fos. Però cal que de tant en tant algú ens digui com pot ser, el món, i que bé que aniria que entre tots el féssim així. L'autora, R.J. Palacio, resumeix aquestes bones intencions en un discurs del director de l'escola: nois –els demana–, cal que sigueu considerats amb els altres. Considerats, els diu. Quina paraula més important, no us sembla?