Mestres de Farners

Up. La setmana passada es van celebrar a Santa Coloma les TP13, unes jornades pedagògiques que congreguen els mestres de la comarca per donar a conèixer idees i experiències educatives treballades al llarg del curs. Un èxit rotund, i no pas per la presència d'aquell inspector, d'aquella autoritat o del personatge mediàtic de torn. Aquests elements són els trossos de fruita confitada de la coca, que acoloreixen i ajuden a identificar el producte però que fan més nosa que res més. Arriben, deixen anar quatre tòpics embafadors, alguns fins i tot cobren, i tothom s'escura les dents quan tenen el detall de desaparèixer (“Vinga, anem per feina”). L'èxit va venir per les cent disset comunicacions presentades, pel munt d'informació útil que va transitar i, sobretot, per l'organització prodigiosa: puntualitat, precisió tècnica, previsió d'incidències... És un tòpic això de dir que els funcionaris no penquen. Segur que al Sr. Albert Perafita i la resta de companys del Centre de Recursos de la Selva, el comentari no els fa ni fred ni calor. Com tampoc no els en farà si llegeixen ara aquest altre. Qui treballa buscant l'excel·lència en els mínims detalls no està per a aquestes coses. Saben que el progrés d'una societat no es troba ni en la queixa personal (“Oh, quanta feina que tinc!”) ni en l'autocomplaença (“Guaita que bo que sóc!”).

Down. Males notícies: se'ns ha jubilat a la Selva un professor de bona marca: l'historiador Miquel Borrell. La seva carrera, com l'epítet publicitari que duien les jornades TP13, ha estat docent i decent. El verb impersonal decet, en llatí significa convenir. I, en efecte, el seu guiatge és el que més convenia als deixebles, perquè es basava en l'exemple propi. Tampoc ell no s'ha queixat mai de la feina (això només ho fan els ganduls) i sempre ha tingut temps fora d'horari laboral per estudiar, actualitzar-se, investigar i fer el que qualsevol ensenyant hauria de fer amb decència i per a la docència: callar, clavar colzes i publicar. En Borrell ha escrit quaranta obres rigoroses sobre història local i nacional. Aviat és dit. No m'estranyaria que un dia d'aquests algun inspector o autoritat d'ensenyament li enviés una nota de felicitació per la qualitat de la feina feta. Una nota, és clar, confitada. Com la fruita de la coca de Sant Joan.