Brots

Durant la set­mana que aca­bava ahir vam poder lle­gir almenys un parell de notícies a la secció d'Eco­no­mia que, per als que tenim tendència a veure gots mig plens, podrien sem­blar espe­rançado­res amb vista a l'espe­rada recu­pe­ració. El des­cens del nom­bre d'atu­rats ha batut rècords en un mes de juny i hem sabut que les expor­ta­ci­ons cata­la­nes no només tren­quen fron­te­res sinó rècords de fac­tu­ració. És la llum del final del túnel, encara que només siguin un parell de pam­pa­llu­gue­jos? Fa de mal dir. En tot cas, però, hem de ser cons­ci­ents que encara que s'albiri la claror, la llargària del forat és feno­me­nal i pas­sa­ran mesos fins que no en sor­tim.

No n'hi ha prou que tots els indi­ca­dors millo­rin sinó que és impres­cin­di­ble que aques­tes millo­res aca­bin inci­dint en la clau del nos­tre sis­tema econòmic: el con­sum. En unes eco­no­mies fami­li­ars que, a més de depau­pe­ra­des, estan bàsica­ment espan­ta­des pel sotrac que fa cinc anys que dura i la incer­tesa labo­ral, qual­se­vol mínima recu­pe­ració cal pen­sar que serà ges­ti­o­nada més des de la prudència i la des­con­fiança, és a dir, diri­gida cap a l'estalvi, que no pas cap a l'ale­gria de la des­pesa. Això no hau­ria de ser necessària­ment nega­tiu si no fos que les enti­tats bancàries en comp­tes d'obrir l'aixeta del crèdit i, per tant, posar en cir­cu­lació el diner que rebin en dipòsits, em temo que pre­fe­ri­ran fer pro­visió, que falta els fa. Sem­bla foras­se­nyat espe­rar que les vaques tor­nin a pas­tu­rar gras­ses a curt o mitjà ter­mini. Però com a mínim els cata­lans tenim un marge de millora, que és l'aspi­ració a ges­ti­o­nar la pròpia misèria per poder inten­tar sor­tir-nos-en sense el llast espa­nyol.