Opinió

Viure sense tu

Realitat ficcionada

Susan George demana que riguem davant el Banc Central Europeu

Mario Draghi, pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu, em mira de reüll des del 3/24 men­tre em crus­peixo un cor de bou: un tomàquet. Em sento com si fos Tom Petty i els seus Heart­bre­akers. Gani­vet en mà tros­sejo el tomàquet, i hi aboco el setrill d'oli a raig (lluny dels ulls de la UE), i una flor de sal del Delta que pro­mo­ci­ona Joan Roca. He ence­tat una llauna de tonyina i he fet nevar orenga del Piri­neu pel damunt. Em fixo en Draghi i som­ric, el meu batec es fa ria­lla, seguint una idea de Susan George. Aquesta ana­lista política, a punt de fer 80 anys, ha par­ti­ci­pat en les jor­na­des del Bar­ce­lona Inter­na­ci­o­nal Tea­tre amb el lema: El tea­tre pren la paraula. Susan George demana que riguem davant el Banc Cen­tral Euro­peu. Està con­vençuda que seria prou eficaç per desem­mas­ca­rar aquesta crisi. George és l'autora de l'Informe Lugano I, escrit el 1999, i ara toca el II. És un assaig fic­ci­o­nat on un grup de pode­ro­sos, de rics –els sol·lici­tants–, miren de con­so­li­dar els pri­vi­le­gis del capi­ta­lisme, a costa de la democràcia. Susan George també és pre­si­denta d'honor d'Attac, l'asso­ci­ació per la taxació de les transac­ci­ons i per l'ajuda als ciu­ta­dans, un movi­ment que pro­mou el con­trol democràtic dels mer­cats finan­cers. I men­tre deba­tia amb el fla­mant direc­tor del TNC, Xavier Albertí, que creu que tot el que es fa damunt un esce­nari és polític, el cap em mar­xava cap a la Sala Beckett. Allà s'hi ha estre­nat George Kaplan, una delícia de pro­posta tea­tral on també un grup de pode­ro­sos estu­dia com fer front a una amenaça que fa tron­to­llar el sis­tema, i on també un grup d'acti­vis­tes, que voten per saber si estan votant, denun­cia la deriva cul­tu­ral, i on un equip de guio­nis­tes de Hollywood pre­para un guió que jus­ti­fi­qui una inter­venció mili­tar dels EUA. El tea­tre ja fa la seva feina, ens fa riure i pen­sar sobre el pre­sent, per bé que també és cert que la política sem­bla tenir guio­nista, sem­bla estar dis­se­nyada per l'espec­ta­cle. El cas Snow­den és a totes les car­te­lle­res del món, i l'excepció cul­tu­ral per­met que a Cata­lu­nya tin­guem el sai­net de La Camarga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.