Espanya s'enfonsa
Per uns dies, dirigents del PP i el PSOE van anar plegats a les institucions europees a demanar auxili per a Espanya. Els acords han durat poc i les bones intencions de pacte s'han esfumat. Els dos partits han recuperat el seu estat natural i tornen a estar com gat i gos, continuen estant a mata-degolla en una mena d'eslògan que diu Espanya s'enfonsa.
La número dos del PSOE, Elena Valenciano, amb l'afer Bárcenas de fons, ha fet reviure el “vagi-se'n, senyor Rajoy”, que tants fruits va donar als seus adversaris del PP quan Aznar va patentar el “vagi-se'n, senyor González”. Pel mateix tema, Cayo Lara, coordinador d'Izquierda Unida, demana avançar les eleccions. Mentrestant, el Partit Popular i el seu màxim responsable callen i diuen que el PSOE també té brutícia a la sabata amb els ERO d'Andalusia. En aquests moments va en augment un gran embolic espanyol. Fa la sensació que quelcom ha de passar. Tot plegat té l'aparença que els dos partits trontollen i no saben reconduir les situacions.
Ara l'enrenou està servit. Bárcenas és l'animador del daltabaix. És possible que, durant uns anys, dirigents del PP haguessin cobrat sobresous en contra d'allò que diuen. Però sempre s'ha de mantenir la presumpció d'innocència, com es va mantenir en el seu moment –als anys noranta– quan es va saber que dirigents del PSOE havien cobrat dels fons reservats enmig de víctimes mortals de la cal viva dels GAL. Tot aquell episodi va ser negat fins a l'últim moment, quan es va descobrir part del pastís i va caure fins l'apuntador, encara que mai ningú no va saber amb exactitud qui era la X.
Res no tenen a veure els afers, tot i que són de gran abast. Ara, la situació a l'Estat espanyol, confirmada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), és dolenta. Part de la ciutadania no vol voler saber res d'aquells que han conduït el país fins ara pel pedregar. Ni de la monarquia, ni de les institucions, ni dels partits que han portat el país a una devastació transversal. Vistes les enquestes, i sobretot parant l'orella, la gent, no només d'esquerres, també els conservadors, tenen ganes de castigar, quan toqui, els responsables. Heus aquí la gran satisfacció general quan alguns peixos grossos van a la presó.
En el fons, com va passar amb Cánovas i Sagasta, Rajoy i Rubalcaba es critiquen entre ells per no haver complert les aspiracions democràtiques. El debat està entre aquells que creuen que tots dos estan amortitzats i els que encara creuen que hi són a temps de redreçar la situació i guanyar, com ha passat sempre, o l'un o l'altre.
