Matí ferroviari

Eren quarts de vuit del matí quan el regional ha tret el nas pel túnel de Portbou. Si m'ho he mirat bé, anava amb uns minuts de retard, cosa sorprenent si tenim present que començava el seu viatge cap a Barcelona. Ja ho compensaria, he pensat jo. A l'estació de Colera, pintada amb el mal gust habitual dels grafiters aficionats, hi hem pujat vuit o deu persones. Érem més esperant el comboi, però uns quants familiars, amb la mainada ja equipada per al bany, s'han quedat a terra dient-nos adéu. M'ha sorprès que abans d'arribar a Llançà ja ens passés el revisor –en aquest cas era revisora– a vendre'ns el bitllet, que no es pot adquirir a l'estació per falta de personal. Feia dies que no usava el serveix de Renfe, però no recordava tanta eficiència. Aquell sector nord de la línia sempre havia estat força abandonat i no era estrany que més d'un pogués viatjar fins a Figueres sense cap cost. Anem quatre gats fins a Llançà, però allà ja hi ha força gent a punt d'embarcar. Poc moviment a Garriguella i anem directes cap a la capital empordanesa. Esperava la pausa de Peralada però diria que ens l'hem estalviat.

Aquests trens sovint travessen la plana amb un aire familiar, de veïnatge. Gent que va a comprar, que té hora al metge, que pensa visitar uns parents. Són aquells viatges que permeten saber on es pot trobar el millor planter, el metge especialista de més renom, l'advocat que fa miracles o el magatzem més barat. Si tens tendència a la conversa fàcil, aviat compateixes problemes familiars, de feina o de diners dels veïns de vagó. Però això no passa pas sempre. Quan l'horari ho facilita, el mandrós comboi és ocupat també per una bona colla de turistes emmotxillats que s'encaminen al seu destí espanyol. La majoria semblen cansats. Deixen que el paisatge corri per les seves finestres com si no passés per ells. O dormen, amb el cap recolzat al seu fato, recuperant hores de son perdudes vés a saber on.

Aquest any, la Renfe i els ajuntaments que toquen via han acordat un nou servei de cap de setmana entre Figueres i Portbou, amb la idea d'acostar la platja al figuerencs
i les atraccions lúdiques i culturals de Figueres a la comarca. Farà dos viatges diaris d'anada i tornada, a preu especial. Diuen que s'hi perdran diners, però que els pagarà la Generalitat. Són diners ben invertits en un servei amb abast social evident. Les platges d'aquesta línia són les úniques de la Costa Brava que tenen el tren a tocar, un privilegi. Fins fa ben poc, es considerava que la platja de Figueres era Garbet, amb el baixador arran de mar. Ara, els trens no hi paren.

A Figueres, la revisora estava a l'aguait d'un viatger sense bitllet que ha fet baixar i que intentava pujar altre cop al vagó.