LA GALERIA
A l'estiu, tot músic viu
Un dels bons refranys catalans diu que, a l'estiu, tota cuca viu, referint-se al fet que, en general, la bonança del clima fa que tinguem menys malures, i que sigui més fàcil alimentar-nos. L'estiu aporta placidesa i, tot i que se n'ha perdut molt el costum, fa que la gent surti al carrer amb la cadira a fer-la petar amb els veïns, o que ens endinsem en despreocupades migdiades sota una ombra protectora. Són tòpics que es contraresten amb les molèsties que provoca una xafogor com la d'aquests dies, o les mosques emprenyadores i els mosquits assedegats. Convisc bé amb l'estiu, però també m'agrada l'hivern i no em faria res viure en un país més fred, malgrat que allò que més estimo del nostre clima és el canvi estacional: l'arribada de la primavera amb l'esclat de colors i els cants dels ocells, els cromatismes de tardor i, per què no?, les tramuntanades que deixen el cel net com una patena. M'agradaria que aquests canvis estacionals fossin ben evidents i que tothom en gaudís amb intensitat. Com intensos són els mesos estiuencs, amb els festivals de música i altres arts escèniques que, amb propostes molt diverses, ajuden a passar les vetllades gratament. Només a les comarques gironines, hi ha un gran nombre d'espectacles programats durant les setmanes que van de Sant Joan a l'Onze de Setembre, amb una oferta tan àmplia que fa girar cua a la crisi, tot i el criminal IVA del 21%. En l'exhaustiu reportatge que cada any ofereix el company Xevi Castillón (El Punt Avui, 1-07-2013), comptabilitza en poc més de dos mesos 340 concerts i espectacles convocats, amb gran predomini dels pobles de la Costa Brava. No és només una oferta turística, hi ha molts festivals de terra endins i també n'hi ha de gratuïts que disputen el públic als de més glamur com poden ser el de Cap Roig i el de Peralada. N'hi ha de molt veterans, com el de la Porta Ferrada, i n'hi ha de nounats, com és el cas del Viaveu de Sant Julià de Ramis i el de Música de Cala Jòncols a Roses. Hi ha festivals només de clàssica, i n'hi ha de pluridisciplinaris. Hi ha algun preu prohibitiu i hi ha vetllades consolidades com el jazz els divendres a Platja d'Aro, que són una delícia: davant de mar i només cal tombar-se sobre la sorra, mirant les estrelles. No són bons temps per a la lírica, però segur que els artistes comparteixen el nostre enunciat.