de set en set
Ciència
Ara que vivim en una nova edat mitjana, tal com demostra el fet que els nostres senyors feudals només estan preocupats per aconseguir les seves rendes, he recordat que en aquella època els pagesos havien de reservar la quarta part de la collita de gra per assegurar-se la de l'any següent. I si amb la part principal no n'hi havia prou, tocava passar gana, perquè menjar-se la reserva era pa per avui i gana per demà; i mai millor dit.
Suposo que vostès es preguntaran a què ve aquest exordi i què té a veure amb la ciència. És molt fàcil: la ciència és o hauria de ser aquesta reserva que el pagès guardava cada hivern per assegurar-se el seu futur. La ciència, la inversió en ciència, és el que ha de permetre que un país tiri endavant. A llarg termini. Per tant, s'ha de fer una inversió pacient, o es compromet el futur del país.
I ara permeti'm que expliqui una anècdota. Fa força dècades, dos regidors lerrouxistes de l'Ajuntament de Barcelona es van presentar al laboratori municipal que comandava el doctor Turró amb aquestes paraules:
–Bon dia. Venim a veure què han descobert vostès avui.
Els investigadors van donar tot d'explicacions sobre el funcionament de la ciència i els ritmes pausats dels descobriments.
Però els dos regidors van tallar:
–No s'esforcin més. Ja veiem que vostès no fan res de res.
Molt em temo que aquesta és l'actitud d'alguns polítics espanyols. Ells ja prou que saben que el futur del país és en la ciència. O sigui, que llavors només hi ha dues opcions: o es creuen que cada dia es pot fer un descobriment sensacional, o bé saben que les conseqüències de la seva política suïcida es notaran d'aquí molts anys. Quan ells ja no hi siguin. Els importa el país que tant diuen estimar?