Com a un xinès

Dilluns passat, Sandro Rosell va equivocar-se i va dir a Catalunya Ràdio que al món hi havia 6.000 milions de xinesos. Va multiplicar la xifra real quasi per sis i com que, com sap tothom –Sala i Martín dixit–, al món som uns 7.000 milions de persones, si les dades de Rosell fossin exactes, sis de cada set de nosaltres seríem xinesos. A alguns ens ha tocat ser espanyols. Coses que –de moment– tampoc no es trien. Qui sí que ha triat ser xinès és en José Manuel, protagonista únic d'un curt que va obtenir un segon premi de la Mostra de Curtmetratges de Sagunt del 2007 i que he pogut veure gràcies al fet que l'ha repescat una amiga del Facebook. L'amiga no és ben bé amiga, però al Facebook es diu així. O ets amic o no ets res. José Manuel, de xinès tampoc no en té res, però com que diu que ho vol ser i com que el curtmetratge es presenta com si fos un documental, hi ha el perill que algú s'ho cregui. Hi explica que s'ha traslladat al barri d'Usera –a Madrid– perquè és el barri on hi ha més xinesos i, per tant, el més adient per assimilar-se. “Ho estic provant. Però no m'assimilo. És difícil.” I és difícil perquè no parla xinès, no té les faccions d'un xinès, no vol fer kung fu i tampoc no vol treballar com un xinès. En aquest aspecte, ja li va bé ser espanyol, diu. En d'altres, no; perquè, com els xinesos, diu que és prim i atlètic, que no s'engreixa, que quasi no té arrugues i que quasi sempre és ben acceptat allà on va. “Per això estic tan orgullós de ser xinès.” Arribats a aquest punt, ja deu fer estona que els espectadors saben que els està enredant com a uns xinesos. Potser no pensarien el mateix si digués que és català perquè, fins fa poc, ser-ne ha estat més fàcil. Avui potser ja no ho sigui tant. I potser tampoc no sigui tan senzill que la gent es cregui el que ha dit Rosell parlant sobre Guardiola o el que diuen molts mitjans de comunicació quan parlen de Catalunya. Sí: als catalans, avui, ja no se'ls enreda com als xinesos.