Filar prim, sense renúncies
Contemplem astorats fins on s'ha entrellaçat la teranyina que Bárcenas i quadrilla han cultivat insistentment. La corrupció és evident i és difícil saber on acaba, quan la cova d'Alí Babà es presenta com un pou sense fons. Immersos en la magnitud dels fets, podem tenir la temptació d'oblidar el nostrat cas Palau i les pràctiques corruptes que el sustenten. Millet i Bárcenas no són el mateix, evidentment, i de Convergència al Partit Popular hi ha una gran distància, però la realitat diu que som davant el desenvolupament de pràctiques corruptes que exigeixen anar al fons i executar les responsabilitats que calgui.
És més que preocupant saber qui és en realitat Francisco Pérez de los Cobos i la capacitat del president del Tribunal Constitucional de l'Estat per interpretar la Constitució i estendre una nebulosa sobre el seu perfil ideològic. Una actitud deplorable i mancada de la mínima dignitat exigible a les seves responsabilitats jurídiques. Però no deixa de ser també deplorable que al Parlament català vagin de mata-degolla per nomenar els membres de la Sindicatura de Comptes, aquells que han de fiscalitzar la bona praxi de la seva gestió, i que els partits només estiguin interessats a posar-hi un dels seus i, a ser possible, no excessivament primmirat en el control de certes irregularitats.
Mentre en formem part, o fins i tot quan els deixem, ens ha de preocupar el comportament de les estructures de l'Estat espanyol; encara més, no podem ser gens permissius en l'exercici democràtic de la nostra realitat immediata. Costa entendre que en nom de la bona gestió democràtica es cometin actes de dubtosa legitimitat, tot i que siguin legals, com ara triar els òrgans de control segons els interessos polítics o que es pugui trobar perfectament lògic buscar explicacions a un anòmal finançament dels partits.
Doncs, sí. Volem una Catalunya independent i plenament lliure de triar el seu futur. Però no hem de voler qualsevol Catalunya; si el nou país no assegura l'exercici democràtic, transparent i net de la pràctica política, a mi no m'interessa. Catalunya, sí; sense renúncies i filant molt prim.
