Tercer grau a Narcís Serra

Als que ens agrada la boxa, només ens queda el refugi de Marcatv, però el combat que s'ha lliurat aquesta setmana entre Narcís Serra i tres diputats de la comissió d'investigació sobre la gestió de les caixes ha estat d'antologia. Tres dels que parlen més clar del Parlament, Jordi Cañas (Ciutadans), Josep Vendrell (Iniciativa) i David Fernàndez (CUP) van sotmetre l'expresident de Caixa Catalunya, exministre de Defensa, exalcalde de Barcelona i ex de no sé quants consells d'administració a un tercer grau que qualsevol persona, amb el més mínim sentit ètic, hauria rebutjat, s'hauria indignat i hauria marxat. Serra, no. Continuant amb símils pugilístics, l'ex es va refugiar contra les cordes i va passar “la del pulpo” davant dels diputats. Va mantenir la distància amb una certa displicència i va apel·lar a l'educació, pobre argument davant dels càrrecs que l'imputen. Com en altres ocasions, va llançar pilotes fora i es va treure les puces com va poder.

Intel·ligent crònica de Marga Moreno, que va descriure Serra com a “gat vell, bregat en mil batalles” i el seu discurs com a “flegmàtic”. No tenen tanta flegma els afectats de les preferents de l'entitat, que han trencat aparadors de les agències i que han vist els estalvis reduïts a cendres, per no parlar de les hipoteques.

Alguns han retret a Fernàndez, entre aquests el mateix Serra, els insults. Més aviat estava incòmode, com es reflectia en els seus gestos, quan va qualificar Serra de “lladre, escanyapobres, atracador i cleptòman”. Se n'ha parlat molt, però no em podia imaginar que hi hagi tants il·lustres malalts de cobdícia. ¿Vostès es deixarien dir aquest tipus de coses sense que els caigués la cara de vergonya? L'últim crochet de Fernàndez va ser el KO. A Serra només el salvarà la impunitat.