Una participança del 2,22%

El recordat ciutadà Francesc Ferrer i Gironès, en la seva etapa de regidor de l'Ajuntament de Girona, va promoure, amb l'obstinació a què ens tenia acostumats, la participança. Aquest mot abastava molts conceptes, però el principal era “fomentar i incrementar la participació dels ciutadans en la vida col·lectiva de la ciutat i en la presa de decisions”. Va elaborar un reglament perquè participessin “no únicament en la fase de la planificació de les millores ciutadanes, sinó també en el procés de decisió, en la etapa d'execució i fins i tot en la gestió de conflictes”.

Ja llavors –2004– relativitzàvem aquests propòsits, perquè el poble vota cada quatre anys la composició d'un consistori i li confia els afers de la ciutat. Després, no en vol saber gaire res, llevat quan un projecte l'afecta directament. Llavors sí que apareix el que en la flegma anglesa es diu: “Millores, sí, però no al meu pati.” En la resta d'afers de la ciutat, l'interès general decau. Ha estat encoratjador voler fer participar la gent malgrat que els resultats no solen ser afalagadors. Només cal recordar la votació en què l'exalcalde Hereu de Barcelona es va jugar el càrrec en perdre la seva proposta per les obres d'una avinguda!

El que és més discutible és que es promogui una votació ciutadana d'una manera que ja s'intueix que no resultarà reeixida. La votació sobre els projectes de barris que es va celebrar dimecres passat va aconseguir tan sols una participació del 2,22% del cens. No recordem haver conegut mai un resultat tan escàs! I era previsible. Convocar a les urnes en ple juliol, amb escassíssima informació i poca publicitat i amb un garbuix de propostes, coneixent el tarannà dels gironins, és temerari. I sap greu. Perquè el consistori s'esforça perquè la seva labor tingui el suport de la ciutadania, però tal vegada aquest no és el camí. El que cal és vitalitzar els consells de barri, que es reuneixin periòdicament, que coneguin els projectes i que en tinguin una opinió. La votació inorgànica organitzada el passat dimecres era fins i tot perillosa. Quan la participació és escassa, n'hi ha prou que es posi d'acord una escala de veïns per anar a votar tots perquè la seva proposta prosperi, davant la indiferència de la resta de ciutadania.

El consistori actual ens ha acostumat a decisions que semblen adoptades amb una certa improvisació, més efectistes que no pas perdurables. De la participança pregonada per Ferrer, que volia fomentar el diàleg entre govern i ciutadania, i que fugia de la jerarquització, no n'han pres model. A vegades, sembla que creuen que el govern de la ciutat va començar quan varen arribar-hi ells. La intenció era bona, però la meva àvia deia que “de bones intencions l'infern n'és ple”.