Opinió

La partida d'‘El Mundo'

Els historiadors de la política espanyola hauran d'explicar la responsabilitat d'‘El País' i ‘El Mundo' en el desgast i caiguda dels governs de Zapatero i Rajoy

El desen­vo­lu­pa­ment de la trama del cas Bárce­nas, l'escàndol cen­tral de la política espa­nyola d'aquesta legis­la­tura, ha fet emer­gir un actor para­polític de pri­mer ordre: el diari madri­leny El Mundo. Quin interès mou a aquest diari, i espe­ci­al­ment al seu incom­bus­ti­ble direc­tor, Pedro J. Ramírez, a posar els seus papers i webs al ser­vei de l'extre­so­rer del PP perquè hi vagi col·locant les seves “bom­bes infor­ma­ti­ves” con­tra Rajoy i el seu govern? Con­si­de­rat el diari més influ­ent de la dreta espa­nyola, sorprèn a pro­pis i estranys la sin­gu­lar cre­uada que sem­bla haver con­vo­cat con­tra l'actual direcció del par­tit.

Des­ta­par escàndols polítics fins al punt de fer sal­tar minis­tres i pre­si­dents de govern ha estat una missió de la premsa de referència tan antiga com (sovint) tapar-los o dis­si­mu­lar-los. Des de l'anàlisi crítica de les fun­ci­ons que s'atri­bu­eix a l'escàndol polític en el (mal) fun­ci­o­na­ment de les democràcies con­tem­porànies, el nos­tre cas s'adiu al segon tipus que John B. Thomp­son detec­tava en la seva obra de referència, Poli­ti­cal Scan­dal (2000). No es tracta d'un escàndol pròpia­ment polític (cas d'abús de poder, com Water­gate o Gal), ni sexual, sinó “político­fi­nan­cer”. Com és sabut, el cas Bárce­nas apa­reix en el qua­dre d'un macro­escàndol ante­rior, l'ano­me­nat cas Gürtel, i esclata en reve­lar la comp­ta­bi­li­tat B del PP durant vint anys... No trac­taré del cas Bárce­nas. M'interessa apun­tar només algu­nes notes sobre l'estrany com­por­ta­ment del diari men­ci­o­nat en la seva par­ti­cu­lar con­tri­bució a la sobre­re­pre­sen­tació d'aquest escàndol. Que el diari com­pe­ti­dor de referència de l'esquerra, El País, s'afanyés a publi­car (31-1-13) els “papers secrets” de Bárce­nas com a primícia per uti­lit­zar-ho al seu favor i con­tra el PP, entra en tots els càlculs pre­vi­si­bles. Però, des de lla­vors, ha estat El Mundo, el gran diari de la dreta, el que s'ha eri­git en alta­veu i agent pro­vo­ca­dor del con­flicte al mateix cor del Par­tit Popu­lar. La cul­mi­nació d'aquesta línia d'actu­ació es posà de mani­fest a par­tir del diu­menge 7 de juliol quan Pedro J. hi publica la famosa entre­vista (“Cua­tro horas con Luís Bárce­nas”). Després, el direc­tor va publi­cant supo­sats ori­gi­nals dels manus­crits del tre­so­rer ja en presó a Soto del Real, i els dipo­sita al jut­jat. Bom­bes de dis­persió diàries d'efec­tes impre­vi­si­bles, però letals.

Tot espe­rant apro­xi­ma­ci­ons més sis­temàtiques, sug­ge­reixo que l'estratègia d'El Mundo és doble. Una de mediàtica: com­pe­tir en el mer­cat de l'escàndol més noti­ci­a­ble i obte­nir ren­di­ments econòmics i d'influència social con­tra els altres grans dia­ris. Pedro J. hau­ria accep­tat de Bàrce­nas un pacte: publi­car decla­ra­ci­ons a canvi d'accés als ori­gi­nals que li ani­ria pas­sant a mesura que els anés pre­sen­tant al jutge Ruz. Així ha anat. Un cop més es fa evi­dent que no hi ha escàndol sense “gola pro­funda”, sense fil­tra­dor interes­sat.

Però és l'estratègia política del diari con­ser­va­dor allò que resulta més inqui­e­tant. El pacte Bárce­nas-Ramírez obre una par­tida amb una inten­ci­o­na­li­tat meri­di­ana: car­re­gar-se la cúpula diri­gent del PP i del govern. A bene­fici de qui? No pas del PSOE, que res no l'afa­vo­reix com a alter­na­tiva. Només queda una direcció: la que duu a una pos­si­ble aliança interna Aznar-Aguirre, amb pos­si­ble suport de l'extrema dreta. Molts con­si­de­ren Rajoy ja “amor­tit­zat”. La bata­lla al si del PP està ser­vida. Després de les elec­ci­ons del 2011, alguns pro­nos­ti­ca­ven al govern de Rajoy dos anys de vida per culpa de la crisi econòmica. La sor­presa és que la causa que pot fer sal­tar un govern de majo­ria abso­luta nia a din­tre del mons­tre i es diu cor­rupció sor­pre­nent encara per als futurs his­to­ri­a­dors de la política i del peri­o­disme espa­nyols serà expli­car el grau de res­pon­sa­bi­li­tat que els dia­ris espa­nyols de referència –pri­mer El País con­tra Zapa­tero, ara El Mundo con­tra Rajoy– han tin­gut en el des­gast i cai­guda dels governs amics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.