Matí al Matarranya

Els nens del Matarranya, província de Terol, diuen «demà al matí». Els nens de Catalunya, que tenen el català de llengua oficial, la immersió lingüística, TV3, el K33, un govern catalanista i d'esquerres i una oposició nacionalista, o sigui tot el que no tenen els nens de Terol, diuen «demà pel matí». Les meves orelles estan tan fatigades de sentir «pel matí», «per la tarda» o «per la nit» que l'altre dia, quan en un carrer de Vall-de-roures vaig sentir una nena que deia als seus pares que «demà al matí» havia de sortir amb els seus amics d'excursió, jo m'hauria abraçat a la nena i hauria pagat el vermut als pares. «Que la seva filla i els seus amics no vagin d'excursió a Catalunya, demà al matí, que tornaran demà per la tarda», els hauria dit picant quatre olives. La nena del Matarranya sap dir aquesta frase: «demà al matí compraré berenar per la tarda.» Els nens catalans diuen «demà pel matí compraré berenar per la tarda», i ho troben normal. Després resulta que el berenar «es cau». A Catalunya, des de fa un temps, les coses «es cauen». Aquell arbre s'ha caigut. Se m'ha caigut el llapis. Se m'ha caigut el berenar pel matí.

Ara els hipocondríacs de la llengua conclouran que el català s'acaba, i totes aquestes coses mortuòries que es diuen. No cal posar-nos tan tètrics. N'hi hauria prou de tenir mestres solvents a les escoles. L'altre dia vaig preguntar a uns nens que parlen un català arrossegat per terra, un català que «s'ha caigut» a trossos, què els deien els mestres quan els sentien. Em van dir que els mestres deien «da igual». «En castellà?» «No, en català; da igual.»I em van dir que si jo m'escandalitzava per com parlaven ells, quedaria esgarrifat per com parlaven els seus mestres. «Ens diuen que el que importa és que sabem que dos i dos fan quatre». Dos i dos fan quatre aquí i a la Xina. Hi ha tota la humanitat per defensar-ho. Per defensar el català només som nosaltres. Caram, els mestres. Potser que anessin a fer una immersió lingüística al Matarranya.