L'obesitat

L'alcalde de Nova York volia prohibir la venda de refrescos de mig litre amb alts nivells de sucre, però la cort d'apel·lació del Suprem novaiorquès no ho ha admès. A Nova Zelanda no li han renovat el visat de treball a un home de 50 anys amb un pes de 130 quilos. El batlle Bloomberg lluita contra l'epidèmia d'obesitat del seu país; les autoritats neozelandeses es neguen a acollir l'obès pel risc d'emmalaltir que corre, amb la conseqüent despesa per a la sanitat pública. Es diu que cada dia hi ha més gent obesa, i pel que es veu, cada dia se la rebutja més. No fa gaire, es va parlar que els grassos paguessin doble als avions. De moment això no passa, però sí és cert que els obesos no són ben vistos als autobusos i als vagons de metro. Ara bé, tenen ells la culpa de ser com són?

Els estudis sobre l'obesitat, nombrosos, enumeren diversos factors determinants. Alguns eximeixen de responsabilitat els afectats, quan s'atribueix a condicions genètiques, a hormones que no regulen bé la gana, a tractaments amb certes medicines. Altres posen el dit a la llaga, quan denuncien sedentarisme, excés de menjar i tipus d'aliments inadequats. En aquests termes ja se'ls ha acabat la indulgència. Tant vers els adults per la seva pròpia obesitat com vers aquells que tenen fills petits amb sobrepès. Perquè entre els elements decisius s'hi troba la dieta infantil, la suma de nutrients que consumeixen en l'alimentació quotidiana. L'obesitat es cria any darrere any, com els infants. També és veritat que cal tenir en compte una altra circumstància, la classe social, atès que està comprovat que els membres de les capes altes estan més prims. Tant l'educació com el poder adquisitiu influeixen en el tipus d'alimentació, quelcom que vindria a qüestionar la culpabilitat.

Es miri com es miri, el que sovint es veu és que, asseguts a taula, el gras menja molt més que el prim. Els neozelandesos ho deuen tenir clar, mentre que la intenció de Bloomberg seria la d'encarrilar els novaiorquesos.