14 de setembre del 2014, plebiscit
A finals d'aquest any el govern anunciarà la data i la pregunta de la consulta.Si no hi ha cap sorpresa d'última hora, el referèndum català es programarà per al segon semestre del 2014, tal com proposa el consell assessor, i abans del d'Escòcia, per evitar que hi hagi un contagi negatiu en cas que el ‘no' s'imposi clarament a l'illa. La data que té més possibilitats és el 14 de setembre del 2014, tal com va avançar aquest diari. D'aquesta manera també es podria aprofitar l'11 de setembre per preparar un massiu acte de conscienciació col·lectiva nacional i per acabar d'insuflar aire a la consulta. Després de la multitudinària manifestació del 2012 i de la cadena humana d'aquest 2013, seria una altra Diada històrica, per emmarcar.
Però la clau de volta de tot plegat és si es podrà celebrar realment la consulta. L'Estat espanyol ho impedirà per tots els mitjans haguts i per haver. Evidentment no hi haurà cap pacte, com ha passat al Regne Unit, i després l'executiu català haurà de passar al pla B. És a dir, la llei de consultes que s'està tramitant al Parlament. Està previst que s'aprovi d'aquí a uns mesos i és possible que coincideixi amb l'anunci de la data i la pregunta. En vista d'aquesta circumstància, qui dubta que La Moncloa intentarà torpedinar aquesta normativa? Es dóna per fet que Mariano Rajoy l'enviarà al Tribunal Constitucional, un òrgan polític que suspendrà de facto la llei de consultes.
En resum, la consulta segurament quedarà bloquejada. Però llavors sí que serà l'hora del pla C: unes eleccions plebiscitàries, que es podrien celebrar el mateix 14 de setembre del 2014.
Lògicament, el PP també provarà de vetar-les, però aquí sí que ho tenen més complicat, legalment parlant. El consell assessor ja va alertar que l'executiu pot convocar uns comicis ordinaris i seran els partits, amb el seus programes electorals, els que convertiran aquesta cita en un plebiscit. Per tant, poca cosa hi podrà fer el govern espanyol. A partir d'aquí l'únic que s'ha de demanar és que les formacions siguin clares i transparents. Que no redactin uns programes enrevessats i llarguíssims, com acostumen a fer, sinó que es concentrin exclusivament en si estan a favor o no d'un estat propi català i com desenvoluparien aquest camí.
