Les coses clares

Farien bé els líders polítics dels partits majoritaris d'aquest país d'entendre que els ciutadans ja hem passat pàgina i ens trobem, un cop més, un pas per davant d'ells.

No n'aprenen, i tornen a cometre el mateix error de l'any passat. Quan l'ecosistema polític català discutia i aprovava propostes de pacte fiscal, un milió i mig de catalans sortien al carrer l'11 de Setembre per reclamar la independència.

Aleshores, els polítics, començant pel mateix president de la Generalitat, van saber llegir el que estava passant i van moure fitxa. Un any després, però, la societat catalana ha continuat madurant cap a un nou model de país, independent i lliure, però molts dels seus polítics han tornat a quedar-se enrere.

El tema del dret a decidir ja està superat. Mentre els partits (no tots) s'instal·len en la zona de confort de demanar l'exercici del dret a celebrar la consulta, però sense parlar clar sobre quina opció volen, el poble tornarà a efectuar un sorpasso per l'esquerra als polítics i deixarà clar que vol la independència, amb una cadena humana que físicament anirà del Pertús a Alcanar, però que virtualment i informativa farà la volta al món.

Si volem que el procés sigui un èxit, cal que ens mullem. Tothom. El ridícul d'alguns dirigents d'Unió (no pas tots, em consta que una part del dirigents i crec que gran part dels militants tenen clara la seva opció independentista) quedarà ràpidament superat pels esdeveniments. Si el procés avança a peu ferm a Escòcia, ha estat en part perquè el govern de Salmond parla clar i català: volen un referèndum i volen que la gent voti afirmativament. Unes lletres gegants blanques que diuen YES als jardins del castell d'Edimburg no deixen lloc a dubtes.

Necessitem que el partit que governa Catalunya prengui partit. Ja sabem que vol una consulta, però volem saber quin resultat vol. Les coses clares i la xocolata espessa.