In-info-informació

Martí Carreras ho ha aconseguit. La darrera sessió de treball de l'Institut d'Estudis Catalans, que manté en línia la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (dlc.iec.cat), està valorant incloure una nova accepció a l'entrada informació. És un reconeixement (implícit) al president de l'associació de veïns del barri de Sant Narcís, de la ciutat del TAV a Girona, per haver estat la persona que més vegades en els darrers deu anys ha emprat aquest mot, verbalment i per escrit i en qualsevol suport (premsa, ràdio, televisió, comissions, assemblees, fòrums, audiències, festes, internet). La vindicació de més i més àmplia in-info-informació envers tot el que tenia i té a veure amb les obres de l'arribada de la línia d'alta velocitat i el seu tren ha estat el cavall de ferro de batalla del veïns de Sant Narcís, el parc Central i la plaça d'Europa. L'actualització prevista (en estudi) reconeix, d'una banda, el mal ús que d'aquesta paraula s'ha fet en la darrera dècada i, de l'altra, la urgència a redefinir-la en funció de la realitat mediàtica imperant. Així, la primera de les definicions d'informació del lèxic comú en el camp lingüístic de la comunicació del DIEC2 actual, l'“acció d'informar o d'informar-se; l'efecte”, hauria quedat superada. Ara, el que es posa en dubte és que el resultat d'un “conjunt de notícies” –és la segona accepció– provoqui, especialment, aquest “efecte”. El que es vol establir és un paral·lelisme entre mitjans de comunicació, espectacles i cinema adjectivant l'efecte com a “especial”: “procediment que pretén produir determinades sensacions reforçant la creació d'un ambient”, així quedaria resolta la primera part del problema, ja que la de reclamar “donar, haver, tenir, rebre” –és l'exemple del diccionari– ni l'ajuntament capital l'ha assolit. Pel que fa a l'àmbit del llenguatge administratiu, es diu que la informació és la “indagació o constatació jurídica i legal d'un fet o d'un delicte”, i és aquí que l'IEC creu que tindria raó de ser ampliar l'entrada amb les aportacions de Martí Carreras i els veïns i comerciants del sector, tot bescanviant “indagació” per “indignació”. Informació al dia. La segona accepció del lèxic administratiu podria quedar tal com està redactada, com a desideràtum: “Conjunt de les proves que resulten de l'examen de documents i de testimonis presentats davant un tribunal.” I ja només cal revisar l'entrada “acusats”. Bona feina, en ple agost!