Arc voltaic
Gais i nazis
Stephen Fray ha comparat les polítiques de Putin vers els homosexuals amb les lleis antisemites nazis. Els mestretites ho han aprofitat per condemnar la frivolització de l'holocaust i per recordar-nos els detalls de la persecució que van patir els jueus a Europa. És veritat que sovint fem un ús frívol de l'holocaust però en aquest cas la comparació és menys gratuïta del que sembla. Tot i que el paral·lelisme pugui molestar, els gais són al segle XXI el que els jueus van ser al segle XX. També viuen en l'ull de l'huracà de les pors de la seva època i si no existissin els hauríem d'inventar. Així com estava cantat que un segle tan materialista i tan identitari com el segle XX faria dels jueus un magnífic de cap de turc, també és lògic que en un món tan orientat a l'individualisme i als plaers de la carn alguns països les emprenguin contra els homosexuals. Si els jueus van viure en el centre de les contradiccions de l'època que va acabar amb els nazis, avui passa una cosa semblant amb els gais i la globalització. Els gais molesten pel mateix motiu que molestaven els jueus, perquè viuen en la frontera dels límits establerts. L'antisemitisme partia de la ràbia que generava una minoria indissoluble, que vivia al marge dels abusos de l'estat, en un moment en què l'estat començava a arribar a tot arreu. Ara els homes més hostils als gais solen ser els més ressentits amb les obligacions que els imposa la família. De fet, la cultura gai és la resposta del geni masculí a l'ús que els estats han fet del feminisme per estalviar-se diners en policia i lligar curt la virilitat. Els gais fan la competència a la dona en un moment en què l'home mitjà perd poder atrapat entre el nou capitalisme i les noves convencions socials. Els gais fan por perquè queden fora dels sistemes de control homologats. Com els jueus, són un termòmetre excel·lent per calcular el grau de llibertat que cada societat pot resistir sense desestabilitzar-se. No és atzarós que s'apleguin en les ciutats més pròsperes i optimistes. Si tots els homes ens ho féssim entre nosaltres, el món s'acabaria. Però si l'homosexualitat no existís, ens l'hauríem d'inventar, ni que fos per protegir-nos dels enlluernaments i els predicadors desesperats.