Superar la nació

Qualsevol tertúlia entre independentistes i unionistes acostuma a tenir un punt àlgid en què els primers es reivindiquen apel·lant a la legitimitat del col·lectiu que vol decidir i els darrers a la vigència del pacte legal que predetermina aquest grup humà. El fals diàleg sorgeix de dues formes d'orgull: el d'un sobiranisme que se sap fort apel·lant a un nou-nosaltres sorgit del vot i el d'un espanyolisme que té la Constitució com a garantia d'aquest permanent-nosaltres que ja decideix. En una lectura superficial, podríem pensar que la conversa resulta estancada pel simple fet que els dos argumentaris es basen en legitimitats diferents (voluntat popular versus corpus legal, etc.).

Però el diàleg només pot acabar en cridòria, perquè allò que molts viuen com a arguments fonamentadors expressen al mil·límetre les dues grans crisis de la filosofia política europea del XX. A saber: la podridura del concepte “comunitat democràtica” i la inadequació de la llei com a calc de la voluntat popular. Per tant, lluny d'aportar arguments amb aroma de victòria, els nostres interlocutors estan expressant els interrogants/fracàs més dolorosos del present: com aconseguim que les democràcies occidentals s'identifiquin amb un nosaltres actiu que delibera i com aquesta unió es pot fonamentar en lleis cada vegada més inaccessibles i sordes a la ciutadania. Així doncs, el diàleg entre els nostres dos protagonistes esdevé impossible (copio Jacques Rancière) no pas perquè nosaltres diguem A i ells B, sinó perquè nosaltres no sabem exactament a què ens referim quan diem A ni ells quan aposten per B.

Durant molts anys, i amb raó, el catalanisme polític ha temptat l'espanyolisme fent-li avinent la crisi del seu sistema de pensament burocràtic. Ens hem fatigat de dir-los que havien de canviar la seva noció de legalitat: però ha fet el mateix esforç, el catalanisme? Hem revisat amb coratge els paràmetres amb què apel·lem a un nosaltres encara erigit en conceptes de reconeixement esquerdats com el de nació? Si ho féssim, potser podríem iniciar una confrontació real.

Ells han de canviar l'esperit de la llei, però nosaltres hauríem de superar la nació.