Obstaculitzar el procés

La Via Catalana cap a la independència sembla que va tirant endavant, malgrat totes les pressions en contra i els pals a les rodes que rep dels unionistes uniformitzadors i assimilacionistes de tota mena de pelatge polític. En aquest xardorós i somort agost, a falta de menys d'un mes de la data clau de l'Onze de Setembre del 2013, les pretensions (rebaixes nacionals), des de diverses bandes, de “tirar aigua al vi”, és a dir, d'obstaculitzar el procés –ja sigui a través de substituir la paraula independència per l'expressió “dret a decidir”, o d'articular –i embrancar-s'hi– un federalisme, més metafísic que real, que té com a únic objectiu dividir el poble de Catalunya i fer descarrilar tota la transició nacional estan destinades al fracàs total, malgrat que, a voltes, fa la sensació que la cohesió social se'n pugui ressentir, la qual cosa podria ser perjudicial pel futur del nostre esdevenidor col·lectiu.

No hi ha dubte, que la Via Catalana cap a la Independència implica, ha d'implicar, l'articulació d'un full de ruta per tal de construir un país millor, en tots els aspectes de la vida. I això s'ha de dir, d'una manera diàfana en relació, sobretot, amb el vidriós tema de la corrupció indígena.

No ens podem quedar, no ens podem acontentar, amb un discurs segons el qual, com que l'Estat espanyol, la majoria de les seves institucions, són molt corruptes i moroses, amb això els catalans ja en tenim prou per fer la nostra, és a dir, per justificar la nostra via cap a l'estat propi. Ara i aquí, hem de defensar escrupolosament, el dret a decidir, l'exercici de la democràcia en estat pur, però també hem d'aprofitar l'avinentesa per endegar un autèntic procés de regeneració i higienització de la vida pública catalana. Ha arribat l'hora de mullar-nos de debò; d'avançar veritablement cap a la construcció d'un país millor, d'una societat més justa i més avançada, socialment i culturalment, la qual cosa ha de ser, és, totalment compatible amb la fermesa en la defensa de nostra llibertat nacional. A pocs dies d'un Onze de Setembre, que ha de tornar a ser històric i amb molta repercussió política i periodística arreu del món, cal lluitar contra els que pretenen obstaculitzar el procés. A partir d'ara hem de tenir molt en compte la logística i, alhora, hem de mirar de no caure en els paranys del cofoisme o els autogols. Visca la Via Catalana cap a la Independència!